AMOR I ODI

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Avui ha estat Barcelona. Però tant és el lloc.
Abans París, Londres, Madrid, Estocolm, ...
Sigui on sigui on planteu els vostres peus
les petges d’odi les sepultaran altres d’amor.

Podreu fer explotar i que cremi el món.
Amb les mans, de sang, de roig tenyides
i els crits ressonant a les vostres oïdes
d’aquells als que feriu i haureu mort.

Mes aquells que tenim per bandera l’amor
no ens agenollem davant del vostre terror.
Sabem que podem morir sota la cruel daga
i, malgrat tot, obteniu el més trist fracàs sols.

La memòria d’aquells a qui heu assassinat
serà la llavor viva que farà créixer just allò
que preteneu enterrar sota runes de guerra.
No teniu idea del que feu. Voleu odi i falleu.

L’espurna de l’amor encén els nostres cors,
que cremen com en una llar de foc càlida
dels que portem alta la cara i oberts els braços
per acollir a qui li cal un somrís, una abraçada.

Perdreu una guerra que sols vosaltres voleu.
Perquè mai l’odi podrà tancar una ma oberta.
Perquè no sucumbirem a ser com vosaltres.
Perquè sentim amor per la vida i qui la viu.

Tant és així que fins a vosaltres que mateu,
us estimem perquè esteu perduts i sols.
No sabeu trobar el camí que us doni pau
i us faci viure en l’esperit de la germanor.

El vostre odi s’asseca i mor en el desert
erm que són la vostra ment i cor ressecs.
L’amor s’estén i corre com aigua que cau
nodrint sense fi rius, llacs, mars i oceans .



Comentaris

  • un poema genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Escrit amb el cor després de la barbàrie d'uns quants que no tenen res d'éssers humans, que no tenen empatia ni criteri ni autoestima. Malauradament, sempre n'hi haurà d'aquests al món. Però, com dius tu en el teu excel·lent poema, la gent de pau no ens deixarem atemorir i lluitarem per la pau i l'amor entre humans.

  • Odi i amor[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-08-2017

    Per desgràcia ells no en tindran mai prou i, de la mateixa manera que sabíem que tard o d’hora Barcelona rebria, també sabem que ens queden per davant més dies d’esgarrifar-nos i plorar per víctimes innocents. S’ha de ser molt infeliç i inhumà per matar indiscriminadament. I s’ha de ser valent, simplement molt humà, per aixecar-nos de nou, rere cada cop de puny, i tornar a viure, com sempre ho hem fet, a la nostra manera, que pensem que és la correcta. Oberts, acollidors i sense odi. Bé, potser una miqueta d’odi sí, és inevitable, però l’amor pesa més.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102125 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com