Amor gens platònic

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Mudats sortim de la caverna
però la partida mai s'acaba
mentre el sol ens enlluerna
ja ens aixeca la camisa
la nostra ombra projectada

som un joc de plataformes
més goril·les malvats
més barrils i princeses
ens esperen en altres pantalles

sota el frac
duem l'uniforme de lampista
i tacats de píxels
els cabells se'ns tornen grisos

calen més vides extres?
calen més fanfàrries?

ens ha enganyat Plató
l’epifania
ja la ballaven les nostres siluetes
a la paret de la cova

prou de canviar de disfressa
prou d’Ítaca, de Monopoly
prou de fer girar la ruleta

et vull mirar als ulls
sense que em preguntis
pel meu llit desfet
per l'arbre que esborra
el bosc d'inicials de la seva escorça
ni perquè tinc un calaix ple
de caps de nines russes degollades


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: