Amor en una botella

Un relat de: Joan G. Pons

Al capvespre, a prop de la finestra il·luminada per la farola del carrer de la ciutat, vaig començar a escriure un missatge.

A qui ? A la Meritxell ! No érem parella, però des de feia un temps, compartíem molts moments i activitats.

A mi m'agradava i m'omplia aquesta relació. Una relació d'amistat molt intensa. Una relació a les portes d'un cert compromís.

La Meritxell a primera hora d'aquell matí em va trucar pel mòbil i dolçament i breument em va comunicar que marxava uns dies a una illa per reflexionar sobre la nostra relació. No vaig tenir temps de preguntar... ja no hi tenia connexió. Vaig tornar a trucar i un missatge m'informà: "Aquest usuari s'ha donat de baixa".

Aquesta era la intenció d'escriure una nota. Per què marxes ? Vols reflexionar ? I no podem fer-ho plegats ? Què sents ?

Vaig estripar el paper. Un missatge no pot ser un recull de preguntes. Semblava un interrogatori. I això no ajuda a una bona comunicació.

Vaig triar un full en blanc. I amb la mà tremolosa vaig escriure:
- Meritxell, t'estimo en llibertat.

La llum de la finestra il·luminà el tex i em va agradar. Així ho sentia.

I com li envio aquest missatge ?

Una illa... Quina ? A prop ? Llunyana ?

De sobte una idea. Una illa la volteja l'aigua. Jo a la meva ciutat tinc aigua al port. Com dos nàufrags ens enviem un missatge en una botella.

Vaig cercar-la. Amb certa dificultat, hi vaig introduir un paper doblegat i, a continuació, la vaig tapar.

Al vespre, amb la nit de companyia, vaig llançar la botella amb el missatge a la mar, tot demanant, "Gràcies Mar per fer arribar aquest missatge d'amor".

Ja fa molts vespres que vaig al port i miro i torno a mirar, si arriba una botella. La meva o tant de bo una altra. Res de res.

Jo continuo al vespre, il·luminat a vegades per la Lluna, mirant si arriba una botella.
(relat participant al Primer Concurs de la web Històries curtes-Juny 2009)

Comentaris

  • nomes el temps i el mar[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-09-2009 | Valoració: 10

    Potser l' illa només es una metàfora
    d' una aillament , cercant solitud.
    Malgrat tot, el misatge ja es en camí,
    i nomes el temps i el mar,
    sabran la durada.

    He pensat sempre en els estels, com misatgers
    amb mes experiencia i edat,
    ells amb les seves picades d' ullet,
    solen parlar de coses de molts anys enrera;
    caldra estar amatent...

    Avet

  • Sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-09-2009

    llegeixo els teus profunds relats, Joan , i en aquest he trobat una bona dosi de tendresa afegida. Tan de bo que el protagonista, una nit de lluna plena, rebi el missatge que tant desitja.
    Et felicito un cop més.
    Nonna_Carme

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    marta_gut | 03-09-2009 | Valoració: 10

    ...moltes gràcies, Joan, per les teves paraules. L'opinió dels altres és sempre ben rebuda i una empenta per millorar. I més si vé d'algú amb tanta experiència.
    Després de llegir alguns dels teus relats, he decidit comentar-te aquest, i és que malgrat aquesta decepció que s'intueix, és una història molt maca :)
    Continuaré llegint-te!

    Una abraçada,
    Marta.

  • PetitaHepburn | 31-08-2009

    M'ha fet molt il·lusió veure un relat en el qual sortia una Meritxell (perquè jo em dic Meritxell). Mai n'havia vist cap.

    És un relat molt tendre...


    PetitaHepburn.

  • bon relat[Ofensiu]
    philip | 31-08-2009

    T'acabo de descobrir, fèia molt de temps que no em connectava a relats en català i he de llegir els altres relats però aquest em sembla molt bó. Em costa de trobar un autor que m'agradi i em sembla que serpàs un dels meus preferits

  • Què bonic![Ofensiu]
    Josoc | 31-08-2009

    Et dono les gràcies pel teu comentari que m'ha donat ocasió de descobrir-te. No t'havia llegit res abans, però ara et buscaré per fer-ho, `'agrada molt el teu estil i també els contiguts que exposes.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, molt romàntic, on descrius amb gran tendresa i un xic de decepció aquesta historia inacabada per manca de comunicació. Tan senzill que seria,que tothom podes expressar el seu sentir, però n'hi ha que la covardia els fa fugir.

    Una forta abraçada

  • Preciós ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-08-2009 | Valoració: 10

    Romàntic relat que m'ha deixat un sentiment agredolç.
    T'estimo en llibertat , diu, magnífica manera d'estimar!
    El protagonista sap que és gairebé impossible rebre resposta, però ell acudeix cada nit al port. L'estima en llibertat , però ell és presoner del seu amor.
    M'ha agradat moltíssim , passa del realisme (trucada del mòbil) a la màgia del missatge
    en la botella portador d'il·lusions.
    Felicitats Joan, és realment preciós.
    Una càlida abraçada
    Núria

  • Un relat tendre narrat en primera persona[Ofensiu]
    brins | 26-08-2009 | Valoració: 10



    En primer lloc, ens fa sentir l´encís d´un capvespre il.luminat per una romàntica farola, a continuació coneixem l´inici i el final d´una bella relació, i a poc a poc, ens entristeix que l´amor no sigui correspost.

    No sabem, però, quin serà l´autèntic final de la història, a la mar encara sura l´esperança, les
    onades encara poden portar un nou missatge d´amor...

    Una abraçada, Joan

    Pilar

  • M'has sorprés...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-08-2009 | Valoració: 10

    com sempre. En quan enceto un dels teus relats,
    m'instal·lo en la capacitat de deixar-me sorprendre. I mai n'he sortit decebuda. Perquè la teva imaginació és prodigiosa i la manera de transmetre les idees, ben bé les d'un mestre.
    Aquest relat té un final falsament trist. Perquè hi queda l'ESPERANÇA..

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: