Amor en la vellesa

L'amor a certa edat ja no es cura, és massa tard i el temps ens apressa a seguir endavant i escriure'n nous capítols. Rellegim els nostres propis poemes, els versos d'amor que ens hem estat dedicant tota la vida mentre ens abracem i els recitem de memòria. De vegades, ni ens cal que sigui així, gestos d'amor es converteixen en un refugi de silenci, evocació d'imatges clares frisoses de desprendre's de les paraules. Portem una vida junts: Oblidarem les marees incessants, com han crescut i minvat? Omplirem el pas del temps, els buits de les tardes? Trobarem un camí enmig de camps de blat, ja amb les espigues ben altes; seguirem ascendint-lo, ja hem superat altres carenes.