Amor efímer

Roent vespre d'ahir, tot era foc als nostres ulls, els núvols cremaven per il·luminar els meus llavis amb els teus, que desprenen paraules tendres.
Una historia d'amor escrita a la teva pell, la passió es reflexiva als rostres.
Mentre veia el sol morir sentia que començava la vida per mi, per tu, per nosaltres.
Pell sobre pell, cos amb cos, amor compartit.

I acabat l'últim petó, quan sentia que cada partícula del meu cos era totalment teva, quan ja no esperava ser més feliç, altre cop la foscor va filtrar-se dins els meus ulls, et perdia, et buscava, i et tornava a perdre, fins a adonar-me que restava al meu llit, sola, entre els llençols, aferrant-me fermament a aquell tros de roba, plorant.
I finalment, la calma.

Tot i que tancava els ulls amb totes les meves forces no aconseguia tornar-hi. Un somni efímer, encara que entre els meus dits podia percebre la teva olor. Havies fugit o t'he imaginat.