Amor després de mort

Un relat de: GIOMA

Flor de la tormenta
Rosa de tempesta
Cau en mi i endinset
I escolta la condemna

Amor guanyat en vida
Cor meu vençut en ruïna
Amor perdut en mort
Pes etern que encara respira

Busco en l'horitzó
L'aroma d'aquell petó
Cerco després de mort
L'encís d'aquella olor

El meu cos em van llevar
Però la meva ànima es quedar
Tancat en aquest lloc
El temps per mi es trencar

En aquest món m'empresono
Des d'aquí jo et crido
Tot i que soc mort
No marxaré fins dir-te que t'estimo

No desapareixeré fins trobar-te
No deixaré de plorar-te
Ànima en pena jo seré
L'eternitat em condemna a buscar-te

Comentaris

  • TÉ MOLT DE SENTIMENT[Ofensiu]
    gateta | 25-09-2005 | Valoració: 10

    Aquest tema es molt bonic, això de morir i no poder descansar fins que trobís al teu amant per dir-le que l'estimes, i hi ha cops que tens alguns secrets i t'agradaria dir.. que fins que no li diguis no podràs descansar en pau, però això si el teus relats són màgnific... sm'encantan... i et continuaré llegint.... petunets