Amor de dones

Un relat de: salvatore vinyatti

L'Eulàlia i la Glòria eren molt bones amigues. Des de la infancia fins l'encetada joventut van gaudir del mateix ambient, escola i amics. Gairebé vestien tan semblants que costava distingir-les una de l'altra. S'intercanviaven complements i vestits i molts altres efectes personals i íntims. Estaven tant unidesque semblaven dues germanes bessones. Molts caps de setmana dormien al mateix llit i compartien sentiments, carícies eròtiques, s'explicaven coses i fruïen. Així que, un dia de tornada d'una animada festa, sentint-se bé i felices, i després de menjar-se el món volien fer que aquest es rendís com una estora als seus peus. Però, malauradament, el succés ocorregut durant la
nit les hi va canviar el futur.
La Glòria, ara, la hi demanava dedicació, i l'Eulàlia de tot cor la complaïa sentint per ella vertadera passió. La vestía i desvestía fins la nuesa com si fos una nina; dins del bany l'acariciava els cabells, i dins la banyera l'ajeia i s'acaronaven tendramentels jardins de Venus. El broc d'aigua tèbia rajava sens parar sobre les sals aromàtiques banyant-les els cossos, fent-los brillants i perfumats. Les mans resseguien el cos, el cap, l'esquena, la cintura, les natges i els pits. Els dits s'endindaven entre les cuixes fins el portal amorós; es trobaven els llavis amb les mirades. Ella, la Glòria, amb somriure i esquitx de llágrimes alhora, li demanava més petons i més carícies; mentre els seus ulls s'omplien de perles cristal.lines farcides d'angoixa que fugien fins amagar-se en els llavis. Al mateix temps li suplicava encara més carícies, i l'Eulàlia, li dedicava mirades d'amor amb sublim tendror que semblaven ambdues la mare i el nadó. L'Eulàlia s'hi lliurava tant de temps com podia encara que fos efímer, perquè uns instants prenyats de moixanines es convertien durant el bany en l'estadi on naixia la llum de les besades. Així, les mans i els llavis s'unien altre cop; els dits amb els dits, les mans amb les mans i el bes ple d'esperit amorós descansaven en els llavis receptors, fins i ben dibuixats de la Glòria els quals trobaven la pau. Mentre la vestía li donava les gràcies per la seva companyia, pels petons, la mirada amorosa faedora del moment feliç. L'Eulàlia enriolada la pren com una nina en braços i la deixa plana al seu llit, somrient i tranquil.la. Ambdues recordaven els moments passats. Els pensaments i els records que encara volaven plens de boira des de feia molt de temps, sense poder superar la gran depressió cada vegada més profunda de la Glòria.
I l'Eulàlia, l'amiga, li prometé amot etern perquè després d'aquell accident, solament ella, es va salvar de la desgràcia quedant-se il.lesa i sense màcula. Foragitant la mala sort, la tetraplègia i la cadira de rodes. L'Eulàlia en sortir de la casa de la Glòria plorà amargament; sense que l'amiga la veiés vessar una sola llàgrima davant ella.

Comentaris

  • M'ha agradat molt el gir del final...[Ofensiu]
    Arbequina | 11-10-2006 | Valoració: 10

    i, en realitat, tot el poema en sí l'he trobat meravellós.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • monise | 19-07-2004 | Valoració: 10

    Ep!! aquest teclat juga males passades però .
    "pero ha buen entendedor con pocas palabras basta.Molt Guay

  • Sergi Yagüe Garcia | 08-07-2004 | Valoració: 9


    Simplement.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

371428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.