Amor cec

Asseguda a la teva butaca de coixins verds, de cara al balcó, en aquella quietud cistal.lina, com d’eternitat, que tenen, de vegades, els somnis, ara que les mans et tremolen com tremolen les flames del foc que t’escalfa el cos aquesta tarda freda d’hivern tan allunyada de tot, massa lluny fins i tot per al record, observes com cau la lenta pluja; com cau i esquitxa rítmicament la barana, els fanals, els paraigües, el bar d’enfront on cada matí, des de fa unes setmanes, s’ha instal.lat, aixoplugant-se en el portal, un cec amb els seus cupons penjant a la jaqueta i un bastó a la mà. Una certa recança t’envaeix l’esperit quan recordes aquell amor que vas tenir quan eres jove, ara fa molts anys, tants que la seva imatge es difumina i es perd entre els estrips i giragonses d’una corcada memòria, i amb qui vas estar a punt de casar-te. I somrius amb tristesa al recordar que va ser la por qui t’ho va impedir: por a un futur inestable.
Un futur fosc, d’anar a les palpentes, d’haver d’embastar el camí amb el fil feble i amarg de la incertesa; que tu eres els seus ulls, nineta meva, et deia a cau d’orella, amb aquella veu tan fina i tan masculina que a tu et tornava boja, però tenies por; que li havies de dir tot, explicar-li com era cada cosa, que els teus ulls eren blaus, d’un blau turquesa intens, i ell somreia com si ho veiés, i et feia comentaris sobre els diferents blaus mentre passava suaument els seus dits pel teu rostre, resseguint els teus contorns, acaronant la teva veu amb infinita tendresa. I tu senties que t’estimava des del fons del seu cor, com mai més t’han estimat. Aquell home cec per a qui tu eres tot el seu món, nineta meva, et deia besant-te pels camins, al cinema, al llit, que mai més has estat amb cap home que t’encengués com ell, però tenies por, por que algun dia ho descobrís.
Per això vas preferir mantenir una solteria secretament aventurera, una doble vida de portes endintre i de portes enfora. Vas conèixer molts homes esperant trobar, algun dia, allò que diem amor; allò que tu ja tenies i no ho sabies. O potser sí que ho sabies, però… Ah, la por!
Tu sabies que aquell home que venia cupons de cec pels carrers del teu barri, que necessitava ajuda per quasi totes les tasques de la vida quotidiana, que era un inútil fora del seu petit món de quatre pams, que s’havia enamorat de tu com mai més ningú ho faria, sabia mirar amb les mans, amb els llavis, amb tot el seu alè. Sabia fer-te volar amb les seves paraules, plenes d’il.lusió i de vida, sabia fer-te feliç amb la seva alegria tan encomanadissa, sabia valorar aquells petits moments de felicitat que fan que tingui sentit la vida, sabia acceptar-te tal com eres, i tanmateix et vas tirar enrera per por a que un dia se n’assabentés. Ell, l’única persona que t’havia estimat de veritat, no va saber mai que aquella mirada turquesa tenia un ull de vidre.