Cercador
Amor a primera vista
Un relat de: relatsanonims- Compartir:
Què és l'amor? Doncs segons vàries definicions, la més encertada és la següent: "Sentiment cap a una altra persona que naturalment ens atrau, hi ha un desig d'unió, ens complementa, alegra i ens dóna energia positiva per conviure, comunicar-nos i crear."
Jo sóc partidària que abans d'enamorar-te d'algú és necessari conèixer-lo, haver-hi parlat. Però fa poc he canviat d'opinió. Sí, sé que pot ser una bogeria il·lusionar-me amb qui mai he parlat, però els sentiments que tinc en aquell moment ''d'amor a primera vista'', aquella sensació de voler saber més, de no poder parar de mirar-lo, em fan perdre el món de vista i no els canviaria per res.
Tal i com diu la definició de la paraula ''amor'', és un sentiment que naturalment ens atrau, és a dir, sense pensar-hi, així, com per art de màgia.
Doncs d'això us vinc a parlar. No sé si us ha passat mai, però per a mi no és la primera vegada. Vas caminant pel carrer, decidida a anar a fer la compra en aquell supermercat i de cop et creues la mirada amb algú, però no t'atrau d'ell el seu físic, sinó la seva mirada, la manera com t'ha dirigit la mirada. No el tornes a veure mai més, no saps ni com es diu, ni d'on ve, ni si té parella, ni si no, però aquell moment és indescriptible.
Un altre exemple podria ser anant de festa. Estàs amb el teu grup d'amics i veus de lluny algú que et mira, el mires i baixa la mirada, l'ignores, però de cop tornes a notar el seus ulls sobre teu, el tornes a mirar i per fi, per fi les vostres mirades es poden creuar durant una estona, sense deixar-se de mirar, sense escapar, amb algun somriure. No t'acostes, no s'acosta. No hi ha cap per què, però és així i això és el que et fa mal un cop arribes a casa. I marxes i et tornes a creuar la mirada i et gires i encara mira i somrius. I somrieu.
Jo sóc partidària que abans d'enamorar-te d'algú és necessari conèixer-lo, haver-hi parlat. Però fa poc he canviat d'opinió. Sí, sé que pot ser una bogeria il·lusionar-me amb qui mai he parlat, però els sentiments que tinc en aquell moment ''d'amor a primera vista'', aquella sensació de voler saber més, de no poder parar de mirar-lo, em fan perdre el món de vista i no els canviaria per res.
Tal i com diu la definició de la paraula ''amor'', és un sentiment que naturalment ens atrau, és a dir, sense pensar-hi, així, com per art de màgia.
Doncs d'això us vinc a parlar. No sé si us ha passat mai, però per a mi no és la primera vegada. Vas caminant pel carrer, decidida a anar a fer la compra en aquell supermercat i de cop et creues la mirada amb algú, però no t'atrau d'ell el seu físic, sinó la seva mirada, la manera com t'ha dirigit la mirada. No el tornes a veure mai més, no saps ni com es diu, ni d'on ve, ni si té parella, ni si no, però aquell moment és indescriptible.
Un altre exemple podria ser anant de festa. Estàs amb el teu grup d'amics i veus de lluny algú que et mira, el mires i baixa la mirada, l'ignores, però de cop tornes a notar el seus ulls sobre teu, el tornes a mirar i per fi, per fi les vostres mirades es poden creuar durant una estona, sense deixar-se de mirar, sense escapar, amb algun somriure. No t'acostes, no s'acosta. No hi ha cap per què, però és així i això és el que et fa mal un cop arribes a casa. I marxes i et tornes a creuar la mirada i et gires i encara mira i somrius. I somrieu.