Cercador
Amor a primera vista
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
Quins ulls més racials! Quasi me'n puc fondre en la calidesa! I quin somriure més esplèndid! Infon una alegria que pot fondre tot bri de tristesa!
Dues peces que encaixaven?
Existeix una mena de llenguatge no escrit en el qual pots llegir en una mil·lèsima de segon certeses que no requereixen de cap experiència prèvia; més bé són una veritat instintiva que brolla espontàniament de ben endins. I així fou quan ambdues mirades es creuaren de manera aparentment casual, però com controlada per una força superior aliena a la voluntat dels afectats.
Nogensmenys, les inseguretats pròpies d'edat tendra i les convencions socials d'adolescent avortaren el que hauria sigut un amor còsmic.
Ai, si ell hagués fet cas omís als col·legues que befaven la mancança de corbes d'ella!
Ai, si ella s'hagués taponat les oïdes als cants que li interpel·laven que per què havia de ser ella qui prengués la iniciativa de telefonar-li. Que això, tractant-se d'una dona, induïria a pensar que és una desesperada.
Ai, l'amistat!
Comentaris
-
Colors d'adolescència[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-04-2014 | Valoració: 10
Un relat molt original que, amb poques paraules, diu molt i molt. L'amor a l'adolescència és un terratrèmol d'escala nou. I les conseqüències negatives poden causar un sunami sunamiós. Però és que a més , la originalitat de la forma d'escriure aquest relat m'ha encantat. Pensaments dels protagonistes i reflexions en segon pla. Amor, amistat, sentiments al cap i a la fi. Una abraçada Llorenç.
Aleix
-
Ho sento, sembla que no es tanca fácilment...[Ofensiu]iong txon | 21-04-2014
Ho torno a intentar, a veure
-
Sensacions…[Ofensiu]iong txon | 21-04-2014
de color vermell, sembla. En primer lloc miraré de tancar-lo. Sensacions, deia, que també poden ser tan enganyoses com es vulgui. Hi ha l'altre punt de vista, més tranquil·litzador, que res no passa per casualitat. I que allò que no ha sigut no havia de ser, i allò que hagi de ser, serà. Són dues perspectives aparentment contradictòries que en realitat són complementàries i totes dues són certes i falses segons com s'interpretin: La idea de la predestinació i la idea de la llibertat individual. La clau és que cap de les dues no és absoluta, però totes dues poden tenir una importància cabdal.
Un microrelat original, amb aquesta forma acolorida de diàleg o contraposició de pensaments i la recança per ambdues parts d'allò que podria haver sigut i no ha estat. La moralina que en trec: No cal lamentar-se d'una cosa feta, però sí que cal comprendre –primer –i després aprendre, de tota experiència. Per aquest propòsit va molt bé reflexionar o meditar una estona cada dia.
T'animo a seguir experimentant amb els colors i amb la vida!
iong
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog