Amor a primera vista

Un relat de: DJG
Jo sempre he estat una d'aquelles mosses que mai ha cregut en l'amor a primera vista. Guaita tu quina toneria! Enamorar-se d'algú sense ni tan sols conèixer-lo...però, tot cambià quan un dia, vaig tenir una trobada casual amb un home en una tenda de discos del carrer major de Barcelona. Era ja bastant tard, cap a les set de la tarda, si no m'equivoco. Els carrers eren bastant buits (cosa que ha d'extranyar tractant-se de Barcelona, la ciutat del rebombori). La botiga, a on vaig anar a comprar, estava situada a un petit carreró ple de botigues de tatuatges i piercings. Em vaig afanyar per por a tornar sola a casa, de nit, i amb aquell ambient. No era gens agradable. Vaig entrar a la botiga, vaig remenar una mica els CD's que hi havia per allà buscant-ne algún que valgués la pena. Al fina, amb el dit índex en vaig apretar un altre cap endevant amb un efecte dòmino i vaig trobar aquell disc que portava tant de temps buscant. "és aquest" vaig somriure. Sense mirar cap a on anava, vaig topar sense voler amb una silueta masculina.
- Quan que ho sento!- vaig dir avergonyida
Un home alt, de cabell negre, llis, relluent, d'ulls blaus quasi transparents i d'un somriure perfecte em va dir que no passava res, que ell també badava, massa. El seu cabell voleiava d'un costat a l'altre i es deixava caure pel seu esvelt coll. Es podia olorar d'una hora lluny la colònia que duia: "212 VIP". Mon pare sempre la duia. Aquella olor tan masculina el feia encara més desitjable. Tenia un cos esvelt, prim, amb una mica de múscul. Probablement anava al gimnàs, com tot home que es cuida. Era més alt que jo. Com podia existir un home tan perfecte? Em vaig preguntar.
Em vaig quedar quieta durant una segons mirant-lo, apreciant la seva bellesa i quietud. Semblava sortit del cèl...Déu meu! amb aquells ulls de perla i aquella mirada encisadora podría seduïr a tots els àngels si fos precís! L'home, cambià la mirada i em preguntà:
- Que li passa alguna cosa, senyoreta?
Jo, encara embaucada vaig dissimular amb un lleu somriure.
- La veritat és que sí.
- Es troba bé?
Em vaig mossegar els llavis. Vaig apretar fort el CD contra mi. Sabia perfectament què acabava de passar. D'una forma ràpida i desmesurada li vaig contestar:
- Em trobo més bé que mai, em sembla que ja hi crec.
- Que hi creu? En què?- em va preguntar una mica curiós.

"En l'amor a primera vista"- vaig pensar per dins meu.

Comentaris

  • DJG | 06-07-2012

    Moltes gràcies! a tu també t'afegeixo a preferits.

    Petons

  • pellpintada | 06-07-2012

    Gràcies pel comentari que m'has deixat. Perquè m'has caigut bé ja et tinc als preferits.
    "Amor a primera vista" m'ha agradat. Senzill i bonic.
    Qué Déu et conservi la vista.
    Siau.
    Jordi