Amor a primera vista i segrest

Un relat de: Rogal Mar

Trompetes, veus, flautes, gongs, orgue, etc. Em perseguien dintre el meu cap. Corria entremig de la gent, ja no sabia on era. Ara un redoble de tambors em voltava pel cap. De cop una arpa pinçada molt fortament em va espantar.
Amb els auriculars no podia córrer més ràpid, a més la musica em feia posar histèric. Vaig arrencar-me'ls de cop de l'mp4 i els vaigs tirar. La cançó em donava voltes pel cap. Un insult a l'aire em va fer oblidar-la momentàniament. Em sentia com en un forat, intentant córrer el màxim, però, semblava que les cames no donaven més de si. Em trobava sol corrent desesperadament, al voltant només ombres i veus, murmuris inintel·ligibles. No mirava enrere en cap moment, no podia fer-ho.
De cop una oportunitat em va passar pel meu costat, un vehicle. D'un cop de puny, vaig arrencar de les mans a la persona que anava a engegar la moto. Vaig arrencar i accelerà.
Ara només tenia en cap perseguir el cotxe. Vaig esquivar tot lo que podia. Els clàxons sonaven com a bojos tot formant una melodia i la gent s'apartava al veurem. De lluny veia el cotxe negre. Un crit al cel de nou em va espavilar.
El cotxe és va aturar, encara estava jo molt lluny. Varen sortir dues persones amb un sac, el van tirar a l'aigua i es van introduir al cotxe novament. Mentres observava com fugia vaig frenar tot tirant la moto pel terra i rodolant per la gespa. La sang em corria per la boca. Tornava a córrer desesperadament, mentres veia l'aigua acostar-se. Sense pensar-ho, mi vaig tirar.
El silenci em va cooptar. Vaig obrir els ulls tot cercant el sac. El vaig veure. Tot fen unes braçades vaig avançar lentament fins situar-me sobre el sac. Vaig obrir-lo amb les mans, per sort no hi havia nus. Allà estava la noia de la qual m'havia enamorat a primera vista. Els seus cabells ondulaven lentament. era l'únic, ja que tenia mans i peus apressats.
Tot agafant-la delicadament, amb els peus tocant al terra, vaig impulsar-me.
L'aire va entrar a els meus pulmons junt amb una mica d'aigua salada. Vaig pujar sobre on estaven ancorats els velers, i sortí de l'aigua. Fer una glopada d'aire ben forta va ser un privilegi, ja que anava destinat a la noia. Vaig acostar el meus llavis als seus. El cor m'anava a cent. Eren delicats i bonics. Després de fer això, vaig prémer les seves costelles sota els seus pits. El cor m'anava a mil. Mentres em preparava a repetir novament el procés la noia va escopir aigua i es va abraçar a mi.
Crec que vàrem estar minuts sencers així, no s'acabava, ni volia que ho fes. La noia va dir algú a la meva orella, no ho vaig entendre. Vaig dir-li que ho repetís. Em va dir que volia aigua. Jo em vaig posar a riure i a plorar tot abraçant-la i fent-li un bes a la front.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rogal Mar

Rogal Mar

31 Relats

59 Comentaris

28680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
El meu cor batega, la meva mà tremola. Puc fer una cosa, ESCRIURE.

Dóna'm un teclat
i t'escriuré un relat.
(Rogal Mar)