Amor a la cantonada

Un relat de: inadaptat

Aquell moment va ser un dels més magics de la meva vida. Va ser com si el món es quedés congelat per un instant i tot s'aturés. Va ser com si haguéssin apretat el botó de pausa i, al cap d'uns segons, el de play.
Me la vaig trobar de cop, en girar en una cantonada. Era preciosa. Era la personificació de la divinitat. No seguia els estereotips de bellesa: rossa, ulls blaus… Era molt millor. No massa alta; metre seixanta mes o menys, morena, amb els cabells tallats d'un cantó més llarg que l'altre, recollits en una cua. Tenia uns ulls foscos, de vidre. Portava quatre o cinc arrecades d'anella a la orella esquerra de diferents tamanys i gruixudària i, al coll, un collaret amb el signe comunista. Se sentia que esoltava música pels auriculars. Harrington negra d'estiu, folrada per dintre amb tela escocesa i plena de partxes de grups de música i xapes. Samarreta del mateix color que la jaqueta, amb el símbol feminista i el puny al mig, de color vermell; pintat per ella. En un braç hi portava el rellotge i a l'altre, uns vint braçalets, majoritàriament de fil que segur que molts l'hi havien regalat les seves amigues. La ronyonera, negra, per no trencar l'harmonia, estava plena d'imperdibles i també algun pin. El cinturó de cuir vermell i punxes curtes, que era l'únic toc de color en ella, sostenia una minifaldilla texana també negra, bastant curta i, per sota, unes malles igualment negres, arrapades, que li arribaven fins a mitja cama. Als peus, unes Converse que antigament havien set blanques i que ella n'havia pintat una de negra i una de vermella. La negra, portava cordons vermells, i l'altra els duia de color verd, groc i negre, com la bandera jamaicana.
Anava amb una birra a la mà. una Estrella. La meva preferida... No sé si m'ho va semblar, però vaig tenir la sensació que quan em va mirar va somriure. Tenia un somriure preciós. Les seves dents no eren perfectes, però si molt boniques. La seva veu era clara i femenina, amb molta personalitat. Estava se...

-Arribarem tard- En Joan va interrompre aquell instant de glòria i de seguida el món va tornar a girar... Ella va tombar a la cantonada i ni tans sols es va girar per mirar-me ...

Comentaris

  • bona descripció..[Ofensiu]
    lallunetablavanova | 01-01-2006 | Valoració: 7

    Bona descripsió de la persona perfecte.. la més bella de totes...
    un somni ccuasibé... però llevors!! putu Joan, devies pensar...
    ara, que per fi la veia!

    M'agrada com escrius.
    un peto molt gran...

  • mar_i_ska | 12-12-2005 | Valoració: 9

    M'encanta... moments en ke la realitat sobra, eh?? pff sisi es com un somni.. = S
    pero al final cap es compleix! =(

    Encantada d'haver-te conegut!

    Salut!!

  • Cupido...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-12-2005 | Valoració: 9

    ...et va llençar una de les seves fletxes, no ho dubtis busca-la. Una abraçada.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de inadaptat

inadaptat

12 Relats

42 Comentaris

18322 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
He mort...

urogu@hotmail.com