Amoixant-li els cabells xops - VIIIè Concurs ARC de microrelats - Prudència

Un relat de: Jaume Dargó

Ell sentia la buidor fluint dins del pit, arrossegant-li el seny com ho faria una sobtada riuada d’estiu que cerca el mar. L’estimada l’havia abandonat. Per sempre, va dir. Ell pensà que un tomb fins l’agudell de la creu li faria bé, per prendre’n distància i respirar. Ja tornant, més assossegat, l’espavilaren trons provocats per núvols foscos que amenaçaven pluja abundant. Les riuades eren comuns a la rambla de sorra i còdols, per on volia passar.

En sentir els trons havia reculat, fins un altre sender fora d’aquell clos de parets de pedra polida. Va respirar en sentir un estrèpit sospitós, encara llunyà, que confirmava els pronòstics. Aleshores recordà haver-se creuat amb una noia per l’ample i enfonsat congost. Decidí esperar-la en un redós, per si seguia el camí més curt, i ara perillós, del gorg.

Ella se sentia assetjada en el sorral de la gorja, entre roques humides, provant debades d’enfilar-se per alguna d’aquelles parets lliscoses. Sabia que sols podia córrer avall. Uns metres enllà va intuir una ombra i sentí que la cridaven, just quan l’avinguda amenaçava d’endur-se-la avall.

Ell veié la crescuda encalçar-la, i va sentir-se com Teseu davant un minotaure d’aigua enfollida. Calia estirar el cos i atansar-se amb seguretat a l’al·luvió, mesurant l’espai que els separava. Va prémer els llavis i amb tots els muscles tensos, la cridà.

Plovia en el congost i ella corria, amb els ulls clavats en la mà guaridora. Va fer un últim esforç, estirà el braç i, agafant-se al del noi, ell l’enlairà.

Agenollats sota un aiguat impenitent, fora de perill i entre sanglots, ella no volia desfer l’abraçada que l’unia al càlid cos desconegut. A recer del seu pit, va creure que alguna cosa bona li duria aquell neguit.

Ell, cautelós, l’hi amoixava els cabells molls, taral·lejant un cant de bressol.

Ella va alçar els ulls per fitar-lo entre xaragalls. —He estat poc assenyada —va dir atuïda. I mesurant-se les mirades amb prudència, xops compartiren un primer bes.




Fd'AG

Comentaris

  • Bell relat d’amor ...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2017 | Valoració: 10

    ...en el que he pogut visualitzat totes les teves paraules. En aquesta situació, realment, el més prudent és abraçar-se.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • He de reconèixer...[Ofensiu]

    He de reconèixer que em dones feina per llegir-te però no per això deixo de fer-ho. En els teus tramats de paraules hi ha alguna cosa que m’embolica i que em força a continuar...
    —Joan—

  • montserrat vilaró berenguer | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat narevellos , m, encanta com escrius

  • La vena amagada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Realment ens has ensenyat una vena amagada de l'home fosc, aquest home que té una vena rosada als dits. M'has fet patir, m'imaginava un final dramàtic, però aquesta vena dels dits ha triomfat prudentment. Una forta abraçada, Ferran!

    Aleix

  • Bona rentrée![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-11-2017

    Eiiiiiiiiii, la vena romàntica de l'Home Fosc ha fet acte de presència.
    Bona rentrée relataire!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

29 Relats

176 Comentaris

19745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.