Amistats encaixades

Un relat de: joandemataro

Mans obertes…
Amb tanta força encaixades
que expiren determinació,
profundament agraïdes
per una estimació sincera.

Mans entregades…
Ara suaument trenades
s'inspiren delicadesa,
ja cegament confiades
tot desfent-se per l'apreci.

Mans compartides…
S'escalfen amb suavitat
i es regalen l'amistat
i amb l'altra mà s'acompanyen
per fer més íntim el gest
que, mut, no li cal un mot.

I brinden per l'amistat
per l'enllaç entre tots dos…
I s'encaixen les mirades
I els somriures, confidents…
I amb el vermell de la sang
signen un xec en blanc
que ningú podrà trencar.

Photobucket

Comentaris

  • Necessito fer-te una pregunta...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 04-08-2010

    ...Escrius els teus poemes i encabat busques la fotografia? O... busques (o fas) la fotografia i t´inspires en ella per escriure el poema? Que consti que, la segona opció, no treu gens de mèrit al treball creatiu que ens regales. M´agradaria conèixer la resposta. Una abraçada, no sé si suada o fresca. Sigui com sigui, veig que la calor no t´atura ni t´estova l´ordinador. Per cert, i posat a fer preguntes tafaneres, escrius directament a l´ordinador o fas servir, primer, ploma, llapis i paper?
    Jaume

  • Els gestos[Ofensiu]
    Fada del bosc | 03-08-2010

    Amb les mans diem tantes coses....
    Tan mateix a vegades ignorem el que ens diuen els gestos, les mans.

    La Fada

  • Molt descriptiu i ple d'humanitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-08-2010 | Valoració: 10

    Tot llegint, m'ha suggerit "MANS LLIURES".... ben lliures per tornar a fer moltes encaixades. Un Relat excel·lent.