Amistat truncada

Estava dolguda en aquell moment, creu-me.
M'havia precipitat potser, massa ràpid.
Et vaig dir coses que no sentia... pero es que les teves paraules van ser tant ràpides, tant dures i tant amargues...

Jo que tu volia dir d'una manera senzilla i tendre, amb mots i paraules plenes de magia, em va sortir tambe massa depressa, com si d'un monòleg estigues fent a casa, per mi, Sense comptar amb la presència teva, que m'estaves escoltant , pero per dins, et mories de ràbia...

Em sap greu que tinguis una imatge distorsionada de mi. Em vas dir que deia una cosa i pensava un altre, Digue'm en quin moment et vas sentir ferit o malament per actuar d'aquella manera tant freda i tant basta.
Sé que estaves enamorat d'un altre...i no ho vaig sapiguer comprendre...Sé que jo esperava quelcom mes per part teva i que tu no ho podies fer per l'altre...
Sento molt que estiguem distants ara, sense parlar, allunyats l'un de l'altre.
Quan varem compartir moltes estones junts parlant, rient, sense tensions, sense barreres, sense obstacles...

Em va agradar molt que ens coneguessim i que poc a poc sorgis per mi una petita flama...que m'anava cremant d'amor per dins amb aquella angoixa sense paraules. Em sentia alhora contenta tambe, perque et veia feliç a l'altra banda...en un altra pais ben diferent, vivies el teu moment i jo nomes ho observaba....De lluny i d'aprop plorava per dins...doncs sentia i no sabia el que, la veritat es que jo si que estava plena de rabia....

Quan vaig tornar d'alla , ho vaig comprendre tot, pero ja era massa tard. L'ardor dins meu era molt fort.
Volia esperar una miqueta mes a dir-t'ho. tenia que haver pensat amb el cap i no amb el cor... Tu acabaves d'arribar i tenies un shock...no calia forçar res llavors. Pero com que el cor i els sentiments poden mes que tot, vaig intentar fer un pas mes, que m'arrepenteixo ara molt, de debó.

M'agradaria començar de bell nou, sense mirar el passat, coneixent-nos com abans, com en aquell viatge a Lisboa en què ens varem trobar per casualitat... I a partir d'aqui se que han passat moltes coses, que equivocar-se es d'humans. Quan t'agraden 2 persones alhora i una et diu que no i al cap de poc torna a passar...

Si em coneguessis de veritat, ara no estariem dolguts. No ens sentiriem malament, ni haguessim pres decisions tant rapidament. Pero cal deixar que passi el temps i que vivim el present, sense pensar en el passat ni en el futur, sense rencor, disfrutant l'un de l'altre, d'avui i d'ara, d'aquest moment.
Voldries ser altre cop el meu amic, ara?

Tan sols es un conte real de la ninfadelscontes, la que tot s'ho imagina, la que viu en un mon ple de magia i fantasia, pero que pensa, diu i expressa tota la veritat, sense excuses ni tonteries.