Amistat o amor?

Què pensarà Taehyung si el que sent per Jungkook és més que una amistat?

Pov taetae
Portem 5 anys en BTS, és una bogeria, no m'esperava arribar tan lluny... Amb aquests nois em porto súper bé, sobretot amb Jungkook, com és el petit li consentim i és el meu millor amic.
Sempre juguem videojocs i ens passem la nit rient i contant anècdotes gracioses.

Kook: Tae hyung, m'avorreixo molt... -fa un pucherito- veiem una pel·lícula?
Tae: Està bé kook, quina vols veure?
Kook: La veritat m'és igual, mm... I si veiem una de por?
Tae: E-està b-bé -m'aterren les pel·lícules de por, després no puc dormir-

Jungkook posa la pel·lícula i jo només em tapo amb les mantes fins al cap, fins que de sobte sento un pes en la meva espatlla que se sentia bastant agradable, miro i és kookie que s'ha quedat dormit, el portaré a l'habitació perquè dormi millor, el que era millor era que compartíem habitació. Quan l'agafo, sento com un corrent elèctric passar per tot el meu cos, però l'ignoro i em disposo a portar al meu millor amic al seu llit. Abrigallo a Jungkook, li faig un petó en el front i em vaig al llit a dormir.

Pov kookie
Em desperto per uns sorolls en la cuina.
Kook: Ha de ser eomma Jin preparant el desdejuni -miro al meu voltant i estic a l'habitació- però Taetae hyung no hi està a l'habitació... -m'aixeco a tot córrer per a buscar-ho, però entra per la porta amb el desdejuni-
Tae: Hola kookie, t'he preparat el menjar.
Kook: Menjar? Quina hora és, hyung?
Tae: Són les 2 p.m, Jungkook, has dormit tot el matí -riu escandalosament-
Kook: Jo volia passar el matí amb tu... -faig un petit somriure-

Pov taetae
Una altra vegada les esgarrifances, què em passa?! He de parlar amb Jin hyung urgentment.

Tae: Bé, encara ens queda la tarda, si?
Kook: Siii -actua com un nen petit-
Tae: Parlaré amb Jin hyung i ara torno.
Kook: No tardes Taetae.

Em dirigeixo a l'habitació de Jin i Namjoon hyung, anava a tocar la porta però aquesta va ser oberta abans per un dormit i despentinat Jin.

Tae: Hyung, puc parlar amb tu?
Jin: Clar que si, nen, anem a la cuina.

Anem a la cuina i ens asseiem en la taula.

Jin: De què volies parlar?
Tae: Em sento estrany quan estic amb Jk... -em mossego el llavi nerviós-
Jin: Estrany... En què sentit?
Tae: Em sento bé quan estem junts, no m'agrada separar-me d'ell i quan ho faig em sento trist de sobte, ahir quan ho vaig anar a agafar per a portar-ho a l'habitació em va donar una esgarrifança pel cos, no sé el que és, ajuda'm eomma Jin -sospir amb les mans suades dels nervis-
Jin: No et preocupis Tae, no és gens dolent, només t'has enamorat...

Estic en silenci analitzant el que m'ha dit però no sé que dir sobre aquest tema... M'he enamorat del meu millor amic, wow. WOW. WOW. I COM LI ho DIRÉ! En aquest moment miro a Jin amb els ulls com plats esperant que ell em digués què fer.

Jin: No et preocupis, segur ell t'estima igual.
Tae: No, ell m'estima com a amic, no com jo ho estimo a ell, hyung -sanglot- ell només serà el meu amic...
Kook: T-tae? -em giro i veig a Jungkook amb llàgrimes en els seus ulls-

Pov kookie
Baix a la cuina perquè ja vaig acabar de menjar el deliciós menjar que em va preparar el meu alien, espera, vaig dir la meva? No no no, no em pot agradar el meu millor amic, jajaja, veritat? Però el corrent d'anit? MERDA, ESTIC ENAMORAT DE TAEHYUNG, em tiro al sòl sanglotant, ell no m'estima com jo a ell, ell és el meu millor amic, no voldrà una mica més... Haig de parlar amb Jin o Jimin hyung perquè m'ajudin amb això...
Estava disposat a entrar a la cuina i escolto sanglots, crec que és Tae...

Tae: No, ell m'estima com a amic, no com jo ho estimo a ell hyung -sanglota- ell només serà el meu amic...
Kook: T-tae? -de sobte se'm talla la veu i se m'entelen els ulls, merda, ploraré-
Tae: Kookie, des de quan estàs aquí?

No li vaig deixar parlar més perquè em vaig anar corrent a l'habitació plorant i pensant en com anava a fer per a calmar el meu cor que anava molt ràpid, en un intent d'aquests, sento que toquen la porta però estic tan ocupat plorant que no havia escoltat quan el subjecte va entrar en l'habitació.

Tae: K-kookie, què passa? Perquè plores? -vaig saber que era Taehyung perquè la seva veu era entretallada, havia estat plorant molt amb Jin-
Kook: -no puc parlar ja que tinc un nus en la gola que me'l impedia- N-res hyu-hyung, no p-passa r-res.

I sense deixar-ho parlar vaig córrer a l'habitació de Jimin hyung per a parlar amb ell, sorprenentment estava amb Jin i vaig poder parlar amb els dos alhora.

Kook: Puc parlar amb vostès sobre un tema?
Jin: Clar, de què tracta? -em poso nerviós, Jimin ho nota-
Jimin: És una mica obvi, està enamorat de Taehyung i no sap què fer -s'encongeix d'espatlles, en canvi jo obro els ulls com a plats-
Jin: Ai, QUE ALEGRÍAA

Jin hyung va començar a saltar i cridar com a boig per tota l'habitació, cridant l'atenció de Namjoon i Yoongi hyung, que van entrar corrent per a saber el que passava.

Nam: Què ha passat? Per què Jin hyung està cridant? Esteu bé tots?
Jimin: Namjoon hyung, a vegades sembles un appa preocupat -riu per l'expressió del nostre appa i Jin s'enrojola en adonar-se que ell és la eomma del grup- OMO, Jin hyung s'ha enrojolat, què vaig dir? -Jimin semblava realment preocupat-
Kook: No passa res hyung.
Nam: Em respondrà algú?
Jin: Que el meu bebè està enamorat -diu i jo m'enrojolo posant-me nerviós-
Suga: DE VERITAT? DE QUI?
Kook: Tranquil hyung, no cridi...
Suga: Digues-nos qui és -em quedo callat-
Jimin: De Taehyung -diu somrient-
Nam: Se't nota un munt, i a ell també, jo crec que li ho hauries de dir...

Pov taetae
Kook: R-res hyu-hyung, no p-passa na-res -no em crec res, alguna cosa li passa-

Després de dir això, surt corrent de l'habitació, i jo em disposo a plorar en el llit, fins que sento que Namjoon hyung entra.

Nam: Què ha passat com perquè el nen alegre estigui plorant?
Tae: Hyu-hyung, crec que m'agrada Jungkook -sanglot- i ell n-no...
Nam: Com estàs segur d'això? Li has preguntat? -i de sobte alguna cosa al meu cap va fer click-
Tae: Tens raó, he de parlar amb ell, hyung.

Em vaig quedar pensant quan escoltem a Jin hyung cridar, cosa que va alarmar a hyung i va sortir corrent, mentre jo em quedo pensant en com dir-li a Kook tot...

Narrador omniscient
Després que cadascun recapacités i pensés en com dir-li a l'altre sobre els seus sentiments, no calia pensar molt perquè són mutus així que...
Tae i Kook es van quedar sols a casa, els altres es van anar per a donar una petita empenta a la parella.

Tae: Kook, què vols fer?
Kook: No se, m'és igual... -tots dos nois estaven nerviosos per la reacció del contrari- i si veiem una pel·lícula...
Tae: Val, però la trio jo -diu somrient-
Kook: D'acord.

Es posen a veure la pel·lícula però cap dels dos para esment, en un moment donat, els dos es giren a mirar-se, aquesta trobada de mirades dura una eternitat però no és incòmode, sinó que es donaven confiança mútua, tot es manté en silenci fins que decideixen trencar-ho.

Kook: Tae, t'he de dir una cosa... -Tae aparta la mirada, està nerviós, però no tant o més que Jungkook- em... això... -no diu res més perquè surt corrent a l'habitació, Tae no triga a reaccionar corrent darrere per a aconseguir-ho- hyu-hyung, no puc...
-sanglota- no puc...
Tae: Kookie, què passa? M'estàs espantant... jo també t'he de dir una cosa -es grata el cap nerviós- i si ho diem alhora?
Kook: d'a-acord.
Tae: 1
Kook: 2
Tae: 3
Tae i Kook: T'estimo.

Després d'aquestes paraules, els dos es queden bocabadats per la declaració i la sorpresa, però això no lleva el sentiment de felicitat que van sentir.

Kook: M'estimes? -pregunta que Tae va respondre donant-li un tendre petó... el primer petó d'una relació perfecta-