Amigues?

Un relat de: AnNna

L'escena representa un passadís i una porta que dóna al lavabo. Així doncs, l'escenari ha d'estar partit per la meitat. La decoració de les habitacions no és important. Es tracta dels lavabos d'una escola, això si que cal tenir-ho en compte.

La Núria seu al wàter, amb el cap entre els genolls. Durant l'escena, va fent sanglots. És una noia adolescent, d'uns catorze anys, una mica lletja. Vesteix roba de noi perquè està grassa i gairebé res li va bé. (També pot ser prima i petita i vestir roba de nen petit).

La Sara és a fora, al passadís. Ella també té més o menys catorze anys, però és molt bonica i té molt bona figura. Vesteix sempre a la última i els seus pentinats estan en boca de tothom.


Núria: Veste'n, no vull sortir.

Sara: Au Núria, per favor, no siguis criatura. Arribarem tard a classe.

Núria: Se me'n fot, la classe! No penso tornar-hi mai més!

Sara: Però què dius?! És clar que hi tornaràs!

Núria: Per què? Perquè se'n riguin de mi? Perquè ningú em faci cas?

Sara: Doncs perquè has d'aprendre coses i fer-te un futur, i perquè a dalt tens amics que...

Núria: Com? Ho podries repetir? M'ha semblat sentir una cosa que crec que no era...

Sara: Que a classe tens amics que t'esperen i...

Núria: Que jo tinc amics? jaja! Quina gràcia! Quin acudit més bo, Sara!

Sara: És clar que tens amics! Què me'n dius de la Rosa? I de la Marta?

Núria: Buah, aquestes! Només em volen quan em necessiten. Quan hi han treballs, per copiar als exàmens... Però quan les coses van malament, qui ve? Això no són amics! Sara, ningú m'estima, ningú em fa cas, tothom m'ignora... Que no ho veus? I a sobre, sóc lletja!

Sara: Però què xerres tu ara? No és veritat. I tu no ets lletja!

Núria: Ah, no? Doncs com expliques que amb catorze anys d'edat ningú s'hagi fixat mai en mi? Que no li hagi agradat mai a cap noi? Reconèixe.ho. Perquè sóc la noia més lletja del planeta! Però què hi farem, és el que hi ha... El que toca és conformar-se plorant....

Sara: Va, calla! Així són els nois els causants de tot això... Núria, vull que sàpigues que els nois no ho són tot.

Núria: Sí, com que tu sempre els has tingut tots al darrere...

Sara: I et penses que m'agrada? Tu creus que és bonic que quan passeges pel carrer se't quedin tots mirant-te el cul i bavejant com gossos?

Núria: Vaja, mai ho havia mirat així... Però jo sols demano una mica de cas! Perquè jo també sóc una persona i em mereixo el respecte dels altres! Jo necessito tenir gent en qui confiar i amb qui divertir-me com a adolescent que sóc! I no tinc res d'això! Tothom em tracta com un objecte més!

Sara: No ho diguis això... Ets tu que t'ho prens tot malament, tan pessimista sempre! Et tractem com a qualsevol altre!

Núria: Mentida! Tothom em margina, jo no tinc amics!

Sara: Si tu ho veus així... Ja t'ho he dit, són tot paranoies teves.

(sona el timbre)

Sara: Me'n vaig a classe. Tu al teu rollo. Si vols venir, vine. Si pregunten, no sé on ets.

(La Sara se'n va i la Núria comença a plorar altre cop)


Maig 2003

Comentaris

  • Passa massa sovint[Ofensiu]
    aurora239 | 27-08-2005 | Valoració: 10

    Tinc una amiga un parell d'anys més jove que jo i que casualment es diu com tu, que va ser un d'aquests casos.
    Grassoneta, bonica de cara però que no s'ha pintat mai de la vida. Una de les persones més intel·ligents que conec.
    Era filla d'artistes i escriptors, no entrava a les convencions, el dia que tenia uns pocs diners, que no era gens sovint, se'ls gastava en llibres o en concerts de música clàssica.
    I a l'escola li feien la vida impossible. Els professors no l'ajudaven gens, volien un acord entre l'agredida i els agressors, que consistís en que tots dos cedissin, vaig gosar dir al director que allò era com pactar am un lladre que em robaria la meitat. El molt sòmines va callar.

    Aquesta història va acabar bé. un noi del seu curs, que a mi m'agradava molt però que em venia molt petit, si va enamorar, i la va defensar davant els altres.
    Vuit anys després, viuen junts.
    I sóc tan bleda que només m'agraden les històries amb final feliç.

  • ola annna![Ofensiu]
    La flama de l'oest | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Com he promes aqui estic! Avegades ens pregunte'm quantes amigues reals en tenim , aixeque'm totes els dits de la mà, però poc a poc els nem baixan't fins a dornar-nos compte que potser només 5 persone sdonarien la vida per estar amb nosaltres sempre...les amigues...quina paradoxa....son reals o no, i les que ho son, sempre ho demostren?


    Petons i abraçades

  • Una escena[Ofensiu]
    ximxim | 07-06-2005 | Valoració: 9

    ...molt ben plasmada: la inseguretat de la noia que la condemna a la soledat i, en contraposició, la Núria, que sempre ho ha tingut tot i té dificultats per entendre els sentiments de la Sara.

    I la pregunta del títol: quan arribes a la situació final, la Núria se n'ha anat i la Sara plora, et preguntes: amigues?

    Jo també et demano que el segueixis treballant...de veritat que promet!

    Per cert: què se n'ha fet de la història interminable que vas començar?

    Una abraçada!
    Mercè

  • teatre...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-05-2005 | Valoració: 10

    poca llum a l'escenari partit... només un focus de llum concentrada que il·lumina la Núria i es veu a la penombra a la Sara... i si es pogués, millor encara amb llum negra, només es veuria la camisa blanca de la Núria, el clíneex i el paper higiènic...
    una conversa aparentment habitual... entre una persona positiva, optimista que tot li va força bé... i la Núria, tocada per l'entorn de l'amistat a l'insti... que fa que ella mateixa es vagi quedant més sola encara...
    la soletat no és bona... acabes mentjant-te a tu mateixa... i no saps veure les teves pròpies qualitats... el físic no acceptat (en l'adolescència) pesa massa... el físic quasi ho és tot i això és un perill, desequilibra l'autoestima...
    Passats els 19 anys (crec) canvia la valoració de la persona... i la personalitat pot ser més important que les qualitats físiques... (això espero)
    Se m'ha fet curta aquesta escena teatral... L'has presentat tant bé que sembla que t'hi trobis...
    un petó i una abraçada!!!

  • treballa´l més porfa[Ofensiu]
    xavier de ventolà | 27-05-2005

    E´s una bona escena.Va no siguis mandrosa que tens coco per parir a partir d´això una obra de teatre

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: