Amigues II

Un relat de: ESTEL

La Maite era separada, era fisioterapeuta, i les seves mans eren un luxe per a les sensacions. Era una dona molt sensual, allà on anava deixava la seva estela.
Tenia varies relacions a l´hora, ja de casada mantenia una vida paralel.la.
No es sentia plena, no la feien sentir plena, anhelava una relació de parella en la que compartissin més que el llit, en la que es pogués parlar i compartir.
Ella s´estimava com a persona, però no entenia el per què no encertava en les relacions.

Les seves amigues estaven casades i mantenien una bona relació amb les seves parelles. Les seves parelles les adoraven. Però, no tot era el que semblava.

Després d´escoltar a la Maite, les seves relacions amb aquell home de França i de l´italià que la feia tornar boja, va parlar la Montse.
En alguna ocasió els hi va parlar d´un home que la voltava, i a elles no les sorprenia perquè era molt guapa i li agradava el joc de la provocació. Doncs aquell home, aquell que semblava un més dels molts que es fixaven en ella, la va transportar al cel. Reia mentre ho contava perquè ella mateixa no donava crèdit del que li estava passant. Les altres dues esperant el que ja imaginaven. Dons si, un bon dia li va acompanyar a la feina, per casualitat, i li va donar un petó, aquell petó va obrir pas a carícies íntimes i ella no va poder posar límits. La va fer arribar al orgasme amb majúscules.
Això va passar feia dues setmanes i no sabia com continuar, encara que ho desitjava prou.
Després de l´ensurt, la Núria, va continuar amb una altre confessió. Estava enamorada, bojament enamorada del seu millor amic.
La Maite les mirava amb emoció, gaudint del que estava escoltant, perquè fins ara sempre era ella la que contava històries, històries apassionades d´homes que no es resistien als seus encants femenins. Però la Maite havia crescut com a dona, com a persona, i no va frivolitzar amb la història de les seves amigues.
Com a germana gran, com a dona madura, no per la edat, si no per la madurés que havia aconseguit per les experiències viscudes, les va parlar amb franquesa. A la Montse li va dir que si volia una experiència que endavant, però que fos conscient de que es podia enamorar i si fos així que valorés el que tenia i el que podia perdre.
La Núria tenia un gran amic, i la seva amiga li va fer veure que potser si volia quelcom més, pot ser el perdria per sempre i es quedaria sense res.
La Maite va valorar el que elles tenien, i els hi va aconsellar que fessin el que fessin fossin conscients de que pot ser una vegada donat el pas ja no hauria marxa enrere.

Tres dones, tres històries, tres amigues. Van fer un brindis per elles, per l´amistat que les unia, per lo bé que es sentien quan estaven juntes, per la claredat de les paraules, per la comprensió.
Reien i es plantejaven si necessitaven als homes o no, perquè quan estaven juntes no anhelaven res més.
El que sí tenien clar és que es necessitaven entre elles i sabien que sempre, en el bons i en els dolents, sempre en tot moment es tindrien a prop.





Comentaris

  • Tres històries compartides.[Ofensiu]
    nuriagau | 22-07-2010 | Valoració: 10

    Hi ha persones que cerquen allò que no tenen. Desitgen la vida que tenen d'altres persones, com si sentissin que la seva no és totalment plena.

    Potser aquestes amigues eren tres relataires i cercaven, en aquestes confessions, arguments per als propers relats. Ha, ha, ha!

    Enhorabona, ESTEL!

    Núria

    PS: Espero que ben aviat ens tornis a publicar algun relat nou.

  • Converses i literatura[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2009 | Valoració: 10

    Torno a passar per aquí, bonica, per recomentar el teu darrer comentari.
    En efecte, coincideixo amb tu en què amor i sexe són dos dels grans motors de la vida: per la seva causa, o a causa de la seva carència, es fan i desfan moooltes coses... es mantenen moooltes converses... generen teories i comentaris de tota mena... es llegeixen i s'escriuen mooolt relats i poemes!
    Tots dos, amor i sexe, vagin units o per separat, són fonts generoses de sensacions, sentiments, emocions, silencis... i paraules, evidentment!
    És clar que no són les úniques... però sí de les més literàries.

    T'envio una abraçada de còmplice i amiga,
    Unaquimera

  • Entre amigues[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-01-2009 | Valoració: 10

    Tal com tu dius, en efecte, poc després de fer entrar en situació al lector d'aquest relat: "Però, no tot era el que semblava".
    Si escoltéssim les converses de les persones quan es sinceren amb algú de la seva confiança, sabríem com són de febles les aparences, veuríem com cauen per terra les aparences i les imatges aixecades de portes en fora...
    Les confessions que s'escapen quan qui parla se sent a recer ens ensenyarien lliçons de vida que no s'aprenen en cap escola!

    Cada persona, doncs, és una història que s'escriu dia a dia; cada dona, evidentment, és un personatge dins la seva pròpia trajectòria, que avança pas a pas, a diferents ritmes segons l'etapa que travessa: una amiga propera és un tresor en aquest viatge!

    Ah, i ara que som entre amigues i ningú ens escolta, t'ofereixo unes Joguines de dona per allò dels "jocs de provocació" que deleiten a una de les teves protagonistes, a veure si a tu t'agraden...

    T'envio una abraçada de les que apropen, salvant distàncies,
    Unaquimera

  • Amistat[Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Quina imaginació tan gran!!!! Sense dubte una agradable nit de confidències femenines, molt divertida; potser una mica exagerada, però tot es possible. Realment aquestes amigues veig que és complementen molt bé i que hi ha de més bonic que l'amistat verdadera? Aquella que et fa sentir bé i escoltar i aconsellar el que creus millor per aquelles persones que t'aprecies. El més important, és el que dius al final. Que sabien que sempre podrien comptar per tot entre elles, tan per lo bo com per lo dolent.
    Bon treball
    Una abraçada ben amical

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

40870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........