Amigues I

Un relat de: ESTEL

Feia setmanes que volien quedar, potser un o dos mesos, i per motius de família , la feina i la distància encara no havia pogut ser. Per fi, dissabte a la nit. Van escollir Vilanova perquè estava més a prop de la Maite, i com la Montse i la Núria vivien a Sant Boi van decidir ser elles les que anaven a recollir a la seva amiga.

Es van trobar després de mig any, i com a boges es van ajuntar totes tres en una abraçada càlida, passional i plena d´afecte. Després dels petons i de la emoció, la Maite les va portar a una braseria que coneixia prou bé.

Tres dones, tres amigues, amb tres històries. Sempre que es trobaven feien teràpia.
Eren còmplices, eren conselleres, eren el motiu per continuar amb totes les dificultats de la vida. Eren elles.

La Montse, la més extrovertida , guapa per natura, una mica boja, de vegades feia sense pensar, perquè volia i ja està. Però era una romàntica fins a les tranques.

La Maite, tota sensualitat, misteriosa, enigmàtica. La seva vida no podia ser tranquil.la, avançava com podia, un dia aquí un dia allà. Però se sortia per lo forta que era.

La Núria, li movien les emocions, li encantava viure la vida, un xic massa sensible, però era capaç de donar-li la volta a situacions que li feien mal, per continuar sense entrebancs.

Totes tres, altre vegada juntes. Seien en una taula en un racó que les havien reservat.
El sopar una meravella, sabien gaudir dels plaers de la vida. La carn feta a la pedra, al gust de cadascuna.
La Núria cada vegada que es ficava el tros a la boca, aquell tros sense fer massa, al punt, amb aquell color rosadet, es delectava, mentre escoltava a les seves amigues. Es creava màgia al voltant de les tres. No necessitaven res més.
Era moment de explicar, de poder contar totes aquelles situacions que havien viscut en els darrers mesos i que no podien compartir en la vida diària amb ningú més.

Continuarà.........


Comentaris

  • Sóc jo la Núria?[Ofensiu]
    nuriagau | 22-07-2010 | Valoració: 10

    Ens descrius una relació de complicitat entre tres amigues amb la que suposo que, moltes dones, ens podem sentir identificades. El sexe femení necessita trobar-se amb les seves amistats. Sovint analitzes les característiques de cadascuna de les amistats i comproves que són ben diferents. I és potser per això, que es complementen tan bé.

    Enhorabona, ESTEL!

    Núria

    PS: Vaig a per la segona part del relat.

  • Sensacions compartides[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2009 | Valoració: 10

    Com havies descrit el moment?
    "La carn feta al gust de cadascuna... cada vegada que es ficava el tros a la boca, aquell tros sense fer massa, al punt, amb aquell color rosadet, es delectava..."
    Ets una provocadora... MMM... no em puc resistir... em declaro CARNíVORA!

    Tal com dèiem ahir, s'ha de viure amb intensitat el moment i valorar el plaer, el gust en companyia, el goig dels sentits, ... i atresorar en el record les sensacions!

    Una abraçada de bon dia ple de sol,
    Unaquimera

  • La Montse,[Ofensiu]
    brins | 29-01-2009 | Valoració: 10

    la Maite, la Núria....me les has presentat tot fent una descripció de cadascuna acurada i sentida.

    Ja em sembla que les conec de fa temps... i aixó vol dir que les has descrit molt bé.Gairebé tinc ganes de formar part del seu grup....

    Gràcies pels teus comentaris. Et continuaré llegint!

  • Unaquimera | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Ei, guapaaa! Has escrit un relat en el que m'he sentit... com a casa i ben acompanyada!
    Es podria dir que, per breus moments, m'has fet sentir co-protagonista! Per què serà?
    Potser perquè sóc dona i em moc en mig de moltes altres, i encara no sé el que tenim...
    Potser perquè tinc amigues amb les que m'agradaria molt quedar i parlar, però per un motiu o un altre sempre ho anem aplaçant, prioritzant la família, la feina, altres urgències, ... però tot i això, reconec en elles les meves còmplices i conselleres!
    Potser perquè m'agraden les abraçades càlides i plenes d'afecte...
    Potser perquè conec alguna braseria on es menja molt bé... Has creat ambient, t'ho asseguro!
    Quan he arribat a la darrera frase, m'he vist, a la nit, al voltant de la taula, mentre "gaudiem dels plaers de la vida, amb la carn feta a la pedra, al gust de cadascuna. La Núria cada vegada que es ficava el tros a la boca, aquell tros sense fer massa, al punt, amb aquell color rosadet, es delectava, mentre escoltava a les seves amigues. Es creava màgia al voltant de les tres. No necessitaven res més..."i m'he imaginat allà asseguda, tot dient:
    - Us he d'explicar una cosa! Avui... Avui ha estat un dia especial... El dia D!

    El que sí crec fermament és que tens una gran sensibilitat afegida a la capacitat de continuar endavant, tot i el dolor que puguis sentir en el camí.

    T'envio una sincera abraçada d'amiga,
    Unaquimera

  • Hola Estel[Ofensiu]
    Naiade | 15-01-2009 | Valoració: 10

    He quedat sorpresa i a l'hora satisfeta de llegir aquesta novel·la. De quines maneres ve la inspiració oi? Quan menys t'ho esperes zassss!!
    Pensava una altre cosa quan deies que t'havies inspirat, però això, és massa!! M'ha agradat el primer capítol, tindrem que comprovar a veure si aquestes tres amigues son en realitat com tu les veus!! N'hi ha una que l'has clavat, clar, perquè la coneixes bé. Pintes un escenari deliciós, ja m'hi trobo i tot.
    Serà biografia de futur?
    Vaig per la segona part................
    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

48510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........