Cercador
Amiga cruel, la soledat
Un relat de: llLlibertatll- Compartir:
Ja fa dos mesos del que em vas dir
Recordo la situació perfectament
Vam quedar a la plaça de l'oblit
I tu allà esperaves impacientment
Mai m'havia imaginat que algun dia
Unes paraules teves em fessin tant de mal
Tu dret amb cara preocupada i trista
I Jo asseguda al banc plorant
Tots els meus temors ara han aparegut
no puc ni aixecar-me del meu llit
penso en tots els fets que hem passat junts
no puc oblidar ni el record més petit
Trucades que mai arribaran,
Esperança totalment perduda...
Moments que mai s'oblidaran
Amor que sempre dura....
Quan em desperto no et veig al meu costat
M'adormo tard esperant sentir la teva veu
Però ja veus, em desperto amb la soledat
Esperant tornar dins el cor teu
Comentaris
-
mmm[Ofensiu]AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 8
bon dia!!!
aquest, en canvi, (després de comentar-te el teu primer poema), té una rima gairebé perfecta, i queda força bé. què carai! que sí, que m'ha agradat!
l'estrofa que remarcaria és la de:
"Trucades que mai arribaran,
Esperança totalment perduda...
Moments que mai s'oblidaran
Amor que sempre dura...."
trobo que conté moltes coses, molts sentiments, moltes idees... és com tot el poema concentrat en un grapat de paraules....
com he dit abans, a escriure sempre, que dia a dia millorem!!!! -
Guspira | 17-06-2005
Que pot arribar a ser de cruel l'amor! Molt bonic aquest poema, un crit de desesperació, nostalgia i tristor!! Expressat perfectament!! Et donc ànims des d'aquí! Fa tres mesos que m'acompanya a mi aquesta amiga cruel! Però poc a poc es veu la llum al final del camí. Es molt dificil oblidar, mai es podrá oblidar, però s'ha d'intentar buscar un altre camí cap a la felicitat, i jo tot i que de moment no l'he trobat, l'estic buscant, i aquest es el primer pas!! Anims! Segueix escribint! Et llegeixo!
Una abraçada.
GusPIRA -
esta be[Ofensiu]NicoVíctor | 17-06-2005 | Valoració: 10
m'agrada com escrius. Tu vals per a açò, et podries dedicar a la literatura. El poema està molt be.