Cercador
Ametlles amargues
Un relat de: joandemataro- Compartir:
el regust amarg
d’aquelles ametlles
que vaig menjar, confiat.
I encara noto la humitat
a les galtes
d’aquelles llàgrimes
que vaig vessar, desconsolat.
I encara em sagnen
les ferides
de tantes batalles perdudes.
Però el cor em batega, alegre,
i noto l’escalf dels meus.
I els ulls encara em mostren la vida
i eclipsen la mort.
I hauré de viure, encoratjat,
mirant endavant,
plantant cara.
Comentaris
-
Un cant a l'esperança[Ofensiu]Materile | 27-12-2010 | Valoració: 10
Joan, saps expressar tan bé els sentiments que crec sentir-ho en el meu cor.
Et felicito pel poema i pel que significa. Ets una persona sensible però forta, que sap tirar endavant.
Una abraçada,
Materile -
Quina altra manera[Ofensiu]Xantalam | 25-12-2010
hi ha d’avançar? No podem fer altra cosa que plantar cara a totes les adversitats, fins que el regust amarg es dilueixi i canviï per altres de més dolços...
Bones Festes, Joan, Bon Any! Abraçades.
-
Gràcies, Joan[Ofensiu]Illadestany | 24-12-2010 | Valoració: 10
Oh, què bo! Què encoratjador per a llegir-lo en moments de defalliment, me'l imprimiré per a quan arribin, gràcies, Joan, i Bon Any.
-
Plantem cara, doncs ![Ofensiu]Toni Arencón Arias | 23-12-2010 | Valoració: 10
Plantem cara, doncs, perquè hem de treure'ns el regust amarg de la boca. Plantem paraules, doncs. I eclipsem la mort. I eclipsem els defalliments. No és fàcil, encara que sembla senzill. Primer s'avança un peu, després l'altre. Al poc estem caminant. Més tard podem córrer. I amb una mica d'imaginació arribarem a volar. Plantem cara, doncs. Volem.
Bon Nadal, Joan! -
El Túnel[Ofensiu]Joan G. Pons | 23-12-2010 | Valoració: 10
Sempre hi han túnels, sempre hi han finals que no són finals. En un llibre d'en Bucay vaig llegir i em va servir molt... que a vegades es pot sortir del túnel amb la marxa endarrera. I no és cap fracàs. És una opinió.
Valoració mitja: 10
