Amén

Un relat de: jogasser

Voldria menysprear-te, però no puc considerar-te com a indigna d'estima.
Voldria esborrar-te amb les meves llàgrimes, però els pecats m'embussen els ulls.
Voldria castigar-te, però sóc jo qui mereix expiar la falta.
Voldria fer desaparèixer tot rastre de la teva luxúria, però el meu desig sexual és tan o més extremat que el teu.
T'endús la meva ànima cada vegada que prens el meu cos. ¿No seria millor lliurar-la a Déu?
No. No!!
Purgaria totes les culpes a l'infern, si sabés del cert que t'hi trobaria, perquè mai no podré ésser perdonat; per tu, refusaria absolutament el perdó diví.
Mostra'm el camí que haig de seguir per no decebre't perquè em copses els sentits, i jo els perdo per sentir-te quan manifestes el teu desig; jo l'expresso cedin-te la meva carn i tu te l'endús a la vora dels teus llavis.
Alliberem-nos doncs; allibera't de tota opressió, deixa que respiri la teva pell, mostra't tal com Déu et va crear, i deixa que la seva sang recorri el teu cos, que jo la recolliré del teu calze. La beuré tota, i a cada glop, rebràs la fiblada de plaer que tant desitges.
Desfem-nos de tota vestimenta i juntem tots els sentits. Gaudim per sempre més dels pecats de la carn. Inundem aquest confessionari amb un mar de vici, i ofeguem la fè amb els nostres sexes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer