aMBieNt peRfeCte

la suavitat i l'erotisme blanc i suau del poema.
Insinues els trets bàsics d'una relació i no l'espatlles amb un text barroer i precipitat... els teus versos són gestos naturals i l'escenografia està dibuixada amb cura i sensualitat light. M'ha encantat.
ptons i una abraçada.

Hola preciosa!Soc la Camps de Tristor i feia molt de temps que no em pasava per aqui i e dicidit comentar-te. El poema molt macó, m'agrada com descrius a i la biografia original, visca les dates eh?jeje un petonàs.

És un poema preciós. Fas que la persona que el llegeix senti una calma i una pau i una tranquil·litat com la que només es pot sentir en aquells moments tan especials, en què l'amor arriba poc a poc, lentament, de la mà, precisament, d'una espelma. ;-)

És molt bonic. I et felicito.

I ja que hi sóc, et diré que també he llegit toRna...
Sembla increible com canvies d'un escrit a l'altre. És un relat dur, però real. En la meva inexperta opinió, em sembla que has fugit de dramatismes excessius, basant-te només en l'essència del fet. Tots ho hem vist a través dels ulls de la Gisela.

Ets bona, xiqueta. Continua així.

Una abraçada.

és un ambient encisador. La situació idònia, que no ve duta ni per l'estiu ni per la calor, ni perl 'habitació; sinó per la complicitat que hi ha entre els dos...
És genial quan l'amor es plasma, es fa físicament realitat després de ser incubat durant un temps...
I l'espelma vermella que il·lumina l'escena és la il·lusió pel que vindrà...

dolça i magnífica. Heu descrit una escene ideal, mmm, bonica i tendre. Mmm, ara recordo que hem vau dir que no li parlés de vos, mmm, doncs, noia aquí tens el meu suport en tot el que faci falta.

Ets màgica, i amb un somriure encantador, i després de conèixe't a la Trobada, mmm, és un plaer poder llegir els teus.

Un petó, guapíssima.

Transmet pau i equilibri interior, un amor que traspua per tots els racons. Un escenari senzill i fantàstic per acollir uns sentiments i unes sensacions molt especials.
No cal grans coses per sentir-se bé, tot depèn de la màgia del moment ...
M'alegra veure que estàs animosa per escriure i que t'acompaya la inspiració.
No oblidis mai que ets el teu millor tresor i que tens a dins tota una capsa de sorpreses que van sortint a la llum.
L'adolescència és complicada, jo fa molts anys que l'he deixat endarrera i encara me'n recordo.
Una mena d'enyor, rebel·lia, impotència, força que no es pot contenir, el cap ple de pensaments i somnis, un trencaclosques existencial, però un cor tendre i apassionat per canviar les coses i una cançó de somriures dibuixada als ulls...
Espero que no se m'oblidi, ara que la meva filla ja entra a la primera fase (13 anys).

No paris mai d'escriure AnNna!
Una abraçada molt gran!

... que és un ambient perfecte...m'has fet viure el moment, fas que la gent s'imagini dintre d'aquest relat, breu, senzill, intim, preciòs i mol mol maco. Espero llegir-ne un altre ben aviat!


Petons i abraçades

la teva paranoia darrera ( ja saps que m'encanten les paranoies)... t'has passat al camp intimista, suau, dolç, romàntic... que també m'agrada tant...
dibuixes una escena tendra... il-luminada per una petita espelma vermella que dóna intimitat i atmosfera adient per a un ambient perfecte... doncs... aprofita el moment abans que l'espelma fini...
jo, també com l'ambient dibuixat per tu, et dic... PERFECTE!!!!
ja et comentaré els altres, amiga...
i gràcies per fer-me de profe de català... abans, l'apòstrof... ara, el puntet de la geminació en la el·la... et vaig fent cas, eh?
un petonàs i una abraçada!!!
i que no pari la inspiració!!!!!!