Amb urc dic prou!

però aleshores era més jove, i no vaig captar el veritable esforç i enginy del teu poema. (Sempre erem més joves ahir.)
I avui, endut per l'empenta del Francesc Arnau, l'he rellegit. I n'estic content, i doncs, el poso als meus preferits.

Tota una feinada duta a bon port amb pocs mots curts i... ostres no em surt la paraula exacte. Però això sí, et felicito per les velles imatges ofertes en aquest preciós poema.

Una abraçada.

Ferran

Meravellós sonet ple de repte.

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

He llegit amb fruïció, el teu poema fet amb monosíl·labs... Com no! Un Sonet, l'especialitat de "Ca'n Casals".
La nostra llengua té aquesta, entre moltes altres, particularitats, i amb els seus mots monosíl·labs es poden fer composicions tan bones com aquesta teua...
M'agrada molt el començament, que també fas servir de títol: "Amb urc dic prou! hi ha mots que són vell foc..."
Jo també ho vaig intentar, i com hi ha confiança, ací a sota del comentari et pose l'enllaç, per si vols llegir el meu poema monosil·làbic.
Tan sols dir-te que a mi em va inspirar força, com vaig deixar escrit a la sinopsi del poema, una cançó del Serrat del seu disc Mô, que es titula "Res al ras", i també uns poemes de Xavier Bru de Sala, que vaig trobar per casualitat a l'Antologia de Poetes Catalans del Cercle de Lectors.
Una forta abraçada!
... I endavant!

FRANCESC

PS El meu poema duu per títol: "Mort i pam."

la poesia, però se quan m'agrada i aquesta m'ha agradat; l'he reelegida moltes vegades he fet servir dicc. i em costa encara; pe´`o, m'agrada el reu ritme, cadència, el joc de les paraules, el sentiment contingut i profund

la poesia, però se quan m'agrada i aquesta m'ha agradat; l'he reelegida moltes vegades he fet servir dicc. i em costa encara; pe´`o, m'agrada el reu ritme, cadència, el joc de les paraules, el sentiment contingut i profund

Amb precisió matemàtica, el sonet rodola des del primer mot, sense cap vacil·lació, sense el més mínim dubte. Catorze versos construïts tots ells amb monsíl·labs! I a més d'una demostració de recursos il·limitats des del punt de vista formal, el poema ens planteja imatges tan suggeridores com:

"Amb deix de mar als ulls, els cloc: sóc l'orb
que un bri del teu cor roig pren dins el cau
del déu, ja vell, ja mut i sord que jau,
al fosc sot..."

Segur que només puc punturar fins a 10? Doncs és una llàstima.

Amb precisió matemàtica, el sonet rodola des del primer mot, sense cap vacil·lació, sense el més mínim dubte. Catorze versos construïts tots ells amb monsíl·labs! I a més d'una demostració de recursos il·limitats des del punt de vista formal, el poema ens planteja imatges tan suggeridores com:

"Amb deix de mar als ulls, els cloc: sóc l'orb
que un bri del teu cor roig pren dins el cau
del déu, ja vell, ja mut i sord que jau,
al fosc sot..."

Segur que només puc punturar fins a 10? Doncs és una llàstima.