Cercador
AMB UN SOMRIURE
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
AMB UN SOMRIURE
Un somriure em fa viure
des del cel als teus dits
des del núvols amb sentits,
fins tota la meua flor,
rajant la teua bondat
des del meu front
fins adonar-me’n sincerament
que t’estime amb el cor.
Només amb un somriure
que em faces des de la teua habitació
ja m’ ompli d’alegria
i veig les estrelles més grans.
No em pesa l’edat,
si trobe el teu pas lleuger,
ara ja ho sé com el vent
circules per la teua galta
i així sempre continuaré
assaborint la teua pel
nascuda de cotó en pel.
Doncs el cel és per a tu
i jo darrere t’aconseguiré.
24 de maig / 14
Autor: Rafael Molero Cruz
Un somriure em fa viure
des del cel als teus dits
des del núvols amb sentits,
fins tota la meua flor,
rajant la teua bondat
des del meu front
fins adonar-me’n sincerament
que t’estime amb el cor.
Només amb un somriure
que em faces des de la teua habitació
ja m’ ompli d’alegria
i veig les estrelles més grans.
No em pesa l’edat,
si trobe el teu pas lleuger,
ara ja ho sé com el vent
circules per la teua galta
i així sempre continuaré
assaborint la teua pel
nascuda de cotó en pel.
Doncs el cel és per a tu
i jo darrere t’aconseguiré.
24 de maig / 14
Autor: Rafael Molero Cruz
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89566 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.