Amb tu o sense tu

... a la diplomàcia espanyola se li presenta un bon mal de cap.

Malgrat tot, penso que tot plegat al final ha estat una pura qüestió de dates. Perquè, tot i que és evident que a cap govern espanyol li convenen casos com aquests perquè poden animar els independentismes perifèrics, crec que si la independència de Kosovo s'hagués produït després de les eleccions el govern espanyol no hagués dubtat en reconèixer el nou estat. De fet, tindria moltes raons per fer-ho sense que a Catalunya o al País Basc ens sentíssim més legitimats a fer una acció similar. Tot el merder dels Balcans (que ja és, com dius, històric), la neteja ètnica que Sèrbia va protagonitzar en la recent guerra de la zona i els aires a Europa i EUA majoritàriament favorables a l'existència de Kosovo haguessin estat motius suficients per recolzar la mesura i, més important encara, prou diferenciats de la nostra realitat com perquè aquí se'ns il·luminés més la llumeta independentista.

A la fi, una altra acció d'un govern espanyol fonamentada en raonaments purament electoralistes, un motiu més per detestar una mica més els poc madurs processos electorals d'aquest estat nostre i, lamentablement, un motiu més per alentar el creixent abstencionisme.

Bon relat, com sempre. Interessant, com sempre, per a reflexionar i deixar el nostre parer.

Salut,

Roger

A mi el que em fa gràcia és quan diuen que això de Kosovo no té res a veure amb el que passa a Espanya. Evidentment que la situació política, econòmica i social està a anys llum, però estem parlant de l'essència dels fets: un territori concret d'un estat, que ja disposa de certa autonomia, vol fer un pas més cap a la independència. No és d'això del que tenen por tots els espanyols que ens tracten de separatistes? Si són ells mateixos que assimilen les situacions! I no entenc com encara no veuen que quan més ens emprenyin més ganes en tindrem de fotre el camp. Això és precisament el que ha passat a Kosovo. Si no haguessin rebut tot el que han rebut (només cal recordar Milosevic), potser no haurien arribat tan lluny.
De tota manera l'experiència dels Balcans ha estat important, i sembla que tot això no suposarà cap conflicte bèl·lic. I em sembla magnífic. Sóc dels que pensa que cap terra d'enlloc es mereix que els homes en vessin per ella ni una sola gota de la seva sang.


Salutacions amic Enric,
Per cert, després de la recent trobada relataire barcelonina, no et van venir ganes de fer-ne una de gironina?. Res, encara que sigui una cervesa a mitja tarda, algun dissabte.