Amb perspectiva

Un relat de: Carme_
Des de petita m'ha agradat passejar i escoltar els vagons rodant a tota velocitat en aquest punt allunyat del poble. I notar el vent que provoquen a la cara.

Feia temps que no venia. S'apropa un tren. Tanco els ulls. El sento passar. Obro els ulls. M'he equivocat de via. Aixeco el cap del raïl i m'incorporo, respirant profundament... Potser avui no és el dia. Potser el meu problema no és tan gran. Potser m'arribo a l'estació i pujo al següent tren.

I, mentre començo a caminar amb un bri de renovada esperança a la mirada, veig unes flors com les que tenia l'àvia al balcó. Del seu record he de treure la fortalesa que ara em manca.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme_

42 Relats

147 Comentaris

20435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com