Amb les llargues posades

Un relat de: Tanganika
Quan li veié els pits, poc generosos, amb la cara mostrava que no tirava coets, l'home. Sorprenentment, els mugrons d'ella, erectes partint del centre de l'aurèola, s'allargaven uns vint centímetres, que ell corroborà amb la precisió ajudaire d'un regle mesurador d'urgència/emergència. La dona, com a resposta, rigué desacomplexadament, desinhibidament. Ell encara s'abocà amb més ganes a llepar-los i xuclar-los i quasi s'engargussa.
Quan ella, al seu torn, li palpà els baixos sota els pantalons de xandall...hi trobà...poca cosa...però que no li feia nosa que fos així, no la decebia pas: intuïa que ell sabia manejar el múscul sexual amb mestria i que la deixaria extasiada.
I sí, sí. Van gaudir desmesuradament (aquí no hi calgué l'aparell d'urgència-emergència). Van protagonitzar una tirallonga de clímax, amb les llargues de les petites i la curta de domini suprem.

Qui no en sap és que no vol. Després els sexpsicòlegs s'omplen el butxacam de sentiments de sexbaixaestima...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

173 Relats

169 Comentaris

78995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)