Amb la ràbia al puny

Un relat de: Jam Malson
En sentir els plors de la veïna vaig pensar que l’estómac és capaç de digerir la més indigerible de les situacions. Segurament, talment com fa el suc gàstric, ella feia servir les llàgrimes per dissoldre la desgràcia de ser una dona maltractada pel seu marit. D’ell en rebia tota mena de menyspreus. Era el plat de cada dia. I ella ho païa com una obligació matrimonial.

Però aquella nit, el seu marit havia anat més enllà. Havia fet allò que mai no s’havia atrevit a fer fins aleshores: l’havia pegat a la cara. I ara, ella diluïa el cop en un mar de llàgrimes. I jo ho sentia tot a través de la fina paret que separava els nostres móns, tan propers i tan distants alhora.

Aquells plors em ferien, però tanmateix no sabia què fer. Havia de denunciar-ho a la Policia? Però si ho denunciava, no complicaria encara més la situació? Era un problema de parella que havien de resoldre entre ells?

L’endemà pel matí, la casualitat va fer que ella i jo coincidíssim a l’ascensor. Les úniques paraules que vam intercanviar durant el curt descens van ser un trist bon dia. Però en el moment que l’ascensor va aturar-se, i abans que la porta metàl•lica s’obrís, amb tota l’empatia li vaig dir:
—Sé què t’està passant. Ahir et vaig sentir plorar.
—Tu no saps res! —va dir.
—Només vull que sàpigues que si vols la meva ajuda, t’ajudaré.
—No cal, ja m’espavilaré sola.

Aquell mateix vespre vaig anar al pub de sempre, on tenia per costum prendre-hi una cervesa. I ves per on la segona casualitat del dia: allí vaig veure el maltractador, ben recolzat a la barra tot parlant alegrament amb el cambrer. I just quan des de la barra em disposava a demanar la cervesa, el maltractador va fer un comentari masclista, menyspreant les dones.

El violent impacte del meu puny contra la seva cara va ser tan fort que li vaig trencar la nàpia. Però, tot i reconèixer que no són maneres i haver hagut d’anar a judici i desembutxacar tres mil euros pels danys, el cas és que, com a dona menyspreada i solidària, no me n’he penedit mai.

Comentaris

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-12-2017 | Valoració: 10

    ... pel teu comentari que em vas fer al meu relat 'Fart de la merda'.
    El teu és un gran relat. Sentir ràbia duu a la violència, i el tipus de violència del final, és clar, és molt necessària.


    S.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

203 Relats

177 Comentaris

105948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.