Cercador
AMB IL.LUSIÓ
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
Amb clarió clar voldria titular
aquest poema, per a poder dedicar-lo
efesvecentment al teu cor.
Racionaria la meua invenció
m’entretendria, efectivament,
elaborant somriures d’il.lusió,
però la teua edat de poca solta
m’electritza, em pessigolleja
i em fa tindre fantasia.
El teu temperament trina,
salta d’alegria, exclama la vida,
delira cada instant que passa.
Voldria ser alumne del vent,
per a poder comunicar la teu existència,
dissenyar el teu tarannà,
doncs ets, dolça i deliciosa.
No vull posar el teu nom
perquè és tan senzill que conforta
tota amistat, coneixement,
i és la teua condició de persona.
Quina aventura és conèixer-te,
doncs la teua xerrada és un ventall.
Autor, Rafael Molero
Comentaris
-
Visca l'il·lusió[Ofensiu]Joan G. Pons | 23-01-2013 | Valoració: 10
Encantat llegint el teu sensible poema.
I m'agrada aquesta frase que escrius:
"Voldria ser alumne del vent,..."
És molt suggeridora !
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89790 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.