AMB ERECTE ADORNAMENT

Un relat de: POBLET


AMB ERECTE ADORNAMENT


Quin espectacle, renoi!
ordiren els Sevillans
per retre els honors més grans
al seu invicte heroi
l’ínclit President Rajoy,

qui exhibint gràcia i talent,
seriositat mesurada,
clogué del Congrés la Diada
amb tarannà convincent
i amb erecte adornament.

Quants mascles i quantes dones
fruïren embadalits,
amb aplaudiments i crits
el discurs i els seus aromes,
les pauses, els punts, les comes.

A Sevilla va triomfar
i amb llum pròpia enlluernà
una dama Catalana.
Per què, Alícia, la sardana
allà no la vas ballar?

Ho penso i ho tinc que escriure:
Què guai! Si a la Maestranza
s’hagués fet una matança
de braus d’Osborne o d’en Miura,
clamant: Catalunya lliure!

Però el Presi en son comiat
no va estar afortunat:
car obvià molts bells idiomes
que, qui els sap, obté diplomes:

El Gallec de Pontevedra,
i del País Basc l’Eusquera,
El bell Català de Sueca
I el vell Català d’Arbeca.
I el que em sorprèn m’indigna
és que obviés, també, el Mandinga.

___________

Josep Maria Poblet

Barcelona, 20 de febrer de 2012

















Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: