Amb cotxe per Galícia

Els catalans sempre us esteu queixant que sou els únics que teniu peatges a les autopistes. No és veritat. A Galícia, per exemple, si volem anar de Ferrol fins a la frontera portuguesa, tot passant per La Corunya, Sant Jaume de Compostel·la, Ponte Vedra i Vigo, per autopista, hem de pagar diversos peatges per gaudir d'una autopista feta a trossos que, malgrat que, si no recordo malament, no fa més de vint-i-cinc anys que en van inaugurar l'últim, ja s'està caient, també a trossos. L'alternativa de franc molt aviat farà les delícies dels arqueòlegs perquè, en molts trams, i sense necessitat de costosos excavaments, els cotxes hauran de trepitjar directament la calçada romana. Com haureu pogut deduir pels noms de les ciutats esmentades, aquesta és la situació a la principal via de comunicació del país, que es continua Portugal enfora, fins Lisboa. Bé, ara han fet una autovia des de Vigo que no s'ha de pagar, però com que no hi visc, no puc dir si surt a compte.

Per anar cap a l'interior, els del nord tenim l'autovia del nord-oest, que, passant per Lugo i el Bierzo, ens duu fins a l'altiplà lleonès, i els del sud tenen l'autovia de les ries baixes (que noteu l'òptica centralista dels noms?), que passa per Ourense, a la qual s'uneix la del nord-oest a l'altura de Benavente. Entenc que hi hagi gent que li vingui més de gust poder anar a Madrid en poc temps (són els mateixos que frisen més enraonadament per què ens arribi l'AVE) que arribar a França pels països cantàbrics, però si ho volen fer per auto-pista, hauran de pagar el túnel del Guadarrama o fer turisme per la serra des de la part de Segòvia, a prop de cent quilómetres de la seu de les institucions de l'estat. És veritat que els barcelonins, si no volen agafar el pont aeri o tenen por dels esvorancs a la via del TGV, han de pagar el tram entre Fraga i Alfajarín, però, a banda de l'avorriment que produeix no poder endinsar-se de ple al paisatge monegrí, el camí es fa més ràpid que el trànsit de la serra i els seus pobles.

Si consulteu un mapa, veureu que de La Corunya cap a l'esquerra de l'eix rodoviari que he descrit al primer paràgraf, hi ha molt territori inexplorat. Fent ús de les vostres prerrogatives com a extrangers, us permeto que en dieu “Costa de la Mort”. Crec que estan fent una autovia de Santiago cap a Noia que s'acaba a pocs quilòmetres de la ciutat de l'apòstol. De Corunya a Carvalho hi ha una autopista de pagament plena de revolts d'on surt l'autovia del nord-oest de la qual ja he parlat. Si torneu a agafar el mapa, us deixo que calculeu vosaltres la distància que hi há de Carvalho a Noia. Fa molt temps que no visito la regió i no goso jultjar l'estat de les comunicacions al seu interior. Ara bé, potser voldríeu, després de visitar la catedral, en comptes d'entrar a la Ciutat de la Cultura amb el risc de caure-hi al pou sense fons on van a parar milions de calers dels contribuents (bé, el fons crec que és en algunes butxaques), anar a fer un tomb per la vora del riu Minho, a Ourense o a Lugo, tant se val. Si veieu un cartell blau i hi llegiu Oviedo o Lugo, no us deixeu endur per l'eufòria: l'autovia s'acaba poc després de l'aeroport de Lavacolla, que és el de la capital. L'autovia d'Ourense crec que ja l'han acabada (suposo que enllaça perfectament amb l'autovia de les Ries Baixes), però s'ha de pagar el tram fins Lalim, a la província de Pontevedra. Si voleu baixar cap al Xurês-Gerês, ho podeu fer de franc i per carretera des d'Ourense.

Confiem que hàgiu arribat a Lugo. Ara us ve de gust conèixer la Marinha, el litoral de la província. I qui sap si els catalans més pancatalanistes us voldreu acostar una estona al Principat. Com que no us agrada gaire la muntanya, us perdreu els encants de Fonsagrada. A més a més, venint cap aquí, heu vist, a l'altura de Baamonde, la promesa d'una A8 i us estimeu més la rapidesa motoritzada que el paisatge vacú de Meira. Feu el que vulgueu, és veritat que la planura de la Terra Chá fa que gairebé no es noti el tram d'autovia que encara manca, però, si no hi entres avisat, els revolts de Mondonhedo, als quals s'han d'afegir els provocats per les obres, potser fan que embrutis el bonic mar cantàbric quan, per fi, puguis donar sortida al contingut gàstric que et vindrà a la boca. Si el que volíeu era tornar cap a Ferrol, crec que anaven a fer una autopista o una autovia des d'algun lloc de l'A8 que acabem de veure, ho he de comprovar.

Ara que sou a Ferrol, no us oblideu que “a San Andrês de Teixido, vai de morto quem nom foi de vivo” (“A Sant Andreu de Teixido, hi va mort qui no ha anat viu”) i “quem nom foi de vivo umha vez, vai de morto três” (“qui no hi ha anat viu un cop, hi va mort tres”). Si encara sou vius i les despeses de combustible, autopistes, àpats i llits us ho permeten, pugeu fins Cedeira i coneixeu penyasegats de debò, els més alts d'Europa. Si sou morts, encara hi poden arribar els vostres ossos (en aquest cas, agraïu l'ajuda als vius que us hi empenyin) o bé teniu l'opció de transformar-vos en llangardaix.