Amb ce de cerilla

Un relat de: Nubada

Quan a casa recordem l'avi, sempre ens ve al cap la seva manera insistent, però subtil, d'encomanar-nos la passió pel català. El meu avi estimava la seva llengua, la seva terra, la seva gent. I sense escarafalls, amb aquella discreció i humilitat que sempre el va caracteritzar, anava sembrant al seu voltant la llavor de l'amor a la llengua i del desig d'aprendre.

Els records de casa l'avi són plens de Patufets enquadernat amb tapes dures, de les galerades de la Història de Badalona que ell corregia, del Cavall Fort i els primers números de l'Avui..., del seu puret havent dinat i la seva imperdonable becaina consistent en trencar el son assegut a taula, un parell de cops de cap, i tornem-hi, com qui no vol la cosa, explicant historietes de la república, la guerra, el dictador, "hábleme en cristiano", i "esos perros catalanes".

Per Reis, un llibre per a cada nét, tots de literatura catalana. 23 néts, 23 llibres diferents.

Ens corregia les paraules o expressions incorrectes, fidel a la gramàtica d'en Pompeu Fabra, amic seu. Les correccions eren discretes i les acceptàvem amb gust, competint entre nosaltres a veure qui en rebia menys, o a veure qui encertava com s'escrivia un mot.

L'avi era de la ceba i del morro fort. Mai no va voler millorar el seu accent català quan parlava castellà. En feia bandera i l'exagerava amb bon humor i ironia. Si havia de parlar castellà, doncs que es notés que aquella no era la seva llengua, que la llengua que li imposaven li era aliena, i forçava expressament l'accent català. Això li donava un aire còmic, ell sempre tan seriós... se'n va saber sortir prou bé, i mai no va tenir problemes greus.

Amb ell arraconàrem els "busons", els "sellus" i els "palillus" en uns temps en què dir "bústia", "segell" o "escuradents" sonava estrany, pedant... Recordo amb un somriure que si li preguntàvem: - Avi, com s'escriu cel? Responia, parsimoniós: - Amb ce de cerilla. Per això a casa tots sabem, amb una certesa aclaparadora, que cerilla és tan català com llumí. I que cel s'escriu amb ce de cerilla.

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-02-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Ens agradfarà publicar-lo a la nostra pàgina. www.guimeral.info

    e.mail a ; tribuna@guimera.info amb un arxiu annex amb word, lletra arial 12 i les teves dades.

    Tot clar i per descomptat català amb C de Cerilla !

  • Repassar la memoria dels altres[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-08-2007

    i fer-la nostre és una costum entre nosaltres. Recuperar les paraules oblidades, de vegades no tant.

    M'agrada el relat.

    Pot-ser ens ti9ndrem que plantejar de fer-ne un amb els mots propis de Badalona…

  • M'agrada[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 18-08-2007 | Valoració: 9

    el relat i m'agraden els records dels avís.
    En el meu calaix en tinc un munt.
    Salut!

  • El Rector de St. Feliu de Terrassola encara està viu[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-08-2007 | Valoració: 10

    Hola,

    Està a la residencia de sacerdots de Vic.

    Tens fotografies d'aquell període ?

    Les pots enviar a fananos@moianes.net ?

    Gàcies


    Antonio Mora Vergés

  • cerilla[Ofensiu]
    peres | 30-07-2007 | Valoració: 10

    no és que sigui "tan català" com llumí, sinó que és "més català" que llumí. Llumí és un invent molt recent (no té encara un segle) procedent del francès per no dir ni cerilla ni misto, que és com s'havien dit tota la vida, però es veu que sonaven "massa castellans". Això que dic aquí no m'ho invento: és de Joan Coromines.

    Jo també vaig tenir un avi... que no vaig conèixer prou, que era d'aquesta veta. El meu pare li va agafar algun tret, com era allò de parlar el castellà amb fonètica catalana militant, i també el de no parlar mai en castellà a casa, ni que fos amb convidats. Recordo un matrimoni d'argentins, una vegada... que divertit! El meu pare hi parlava pausadament, en català, dient-los que si parlava a poc a poc segur que l'entendrien. I ells, pobrets: "Sí, claro, claro..."

  • Encisador[Ofensiu]
    brideshead | 26-06-2007

    Amb una senzillesa descriptiva envejable, has sabut fer una crònica estupenda d'uns temps en els quals la fòbia d'alguns pel català feia que, fins i tot els propis catalans, "trepitgéssim" la nostra llengua. M'ha fet somriure la cita de paraules com "busson", "sellus", "palillus", i tantes d'altres incorreccions que parlàvem. Per sort, avui dia ja s'han corregit moltes d'aquestes errades i la gent catalama més jove ja estudia i parla català correcte. Llàstima, només, que aquella "fòbia" encara segueixi per alguns indrets d'aquesta península en la qual hi tenim el nostre país...

    Amb tot, és un relat entranyable i fresc, molt ben escrit, amb adjectius exactes, un ús excel·lent dels signes de puntuació, i tota una seqüència de fets de fàcil i agradable lectura. La història del teu avi és la història de tants i tants avis i àvies que van haver de patir una època grisa i dura.

    Encara no t'havia trobat mai per aquí, i m'encanta haver-ho fet avui. I encara que sigui amb retard, sigues molt benvinguda a RC. Ja veuràs quins ànims agafaràs per seguir escrivint!

    Una abraçada.

  • els nostres Vells estimats[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-06-2007 | Valoració: 10

    Els nostres Avis:
    fusta d' alzina , dura, resistent.
    Acostumats a passar amb tot i amb res; s
    de pell fosca , cremada pel treball,
    d' idees clares, arrelades, profundes
    que ningú podia canviar.

    mirall de vida per nosaltres ,
    que creixíem enmig de dubtes i recels.

    Ells lluitaven per ideals,
    que el vent de la vida s' ha emportat
    i ara ens falta el seu consell.

    Avet_blau

  • Records, imatges, passat i present.[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2007 | Valoració: 10

    Un relat ple de records al voltant d'un personatge estimat, admirat, valorat, enyorat, ... ple també d'imatges infantils i referents adults a un temps passat però present per quan que el reconeixem com part de la nostra història, de la nostra herència, de nosaltres mateixos.

    He trobat la teva prosa clara, neta, sense entrebancs, molt efectiva.

    Ja que avui la casualitat m'ha portat fins el teu espai i la lectura ha resultat tan grata, tornaré a passar per aquí a llegir més coses teves.

    T'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te,
    Unaquimera

  • és acaronador[Ofensiu]
    ANEROL | 21-06-2007 | Valoració: 10

    molt agradable el relat i el record que tens; simpàtic

  • comentari d'un avi novell[Ofensiu]
    JOANPG | 21-06-2007 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat m'he emocionat. Jo no he tingut la sort de coneixer cap dels meus avis,encare que sí una besavia materna, i sempre he sentit el buit de no tenir-ne.
    El meu pare també explicaba coses de la guerra , i la mare , però, per desgràcia, els seus minsos estudis no els permetien donar-me lliçons.
    Les mil i una que els va obligar la guerra i el posterior sentir-se aixefats pel poder, m'ha fet desvetllar un sentiment com el teu avi que expliques.
    Gràcies per fer-me feliç una estona.
    Una encaixada ben forta de JOAN.

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: