Amb bronze baic dempeus, esdevingut fadiga, gastant hores i jorns; Kafkiana, la mort no oculta pas quina resposta sap: tinc una Vibra Wagneriana, xuclant-me, Yazzata zumzejant

Un relat de: deòmises

No trobaré
Les ones de la mar
Quan les busqui enmig
Del desert propi.
M'abandona l'àngel
I res no em pot
Guiar entre la foscor.

No trobaré mai
El seu silenci
Ni la paraula
Que el va deixar
Perquè sóc
Cos mortal
En la recerca.

Perdut el somni,
No trobaré
La seva llum,
Desvetlla creixent,
En la penombra
Del repòs rude,
Del perpetu descans.

No trobaré,
Cansat ja de buscar,
Els ulls del dia
Que de mi s'amaguen
I em lliguen a la nit
Sense final
De l'eternitat

(Víctima de l'onatge,
Desapareix
L'escuma. Amb ella,
El meu esperit
Ple de feblesa).

Comentaris

  • Original Titol[Ofensiu]
    Jimbielard | 20-04-2008 | Valoració: 9

    per tant sublime poema.. M´encanta, un cop llegida l´aclaracio del titol, com has usat les paraules en ordre alfabètic... .. encara que no acabo de trobar la metàfora (si es que n´hi ha, suposo que si) que el relacioni amb el sensacional poema que, profund com mai, em deixa amb la boca oberta i em transporta a un altra mòn, potser inòspit. I aixo amb mi, sempre ho aconsegueixes.. Enhorabona.

  • Qué menos[Ofensiu]
    satsuki | 23-11-2007 | Valoració: 10

    El catalán no es (obviamente ) mi lengua (aunque lo estoy intentando), pero no queria que eso me privara, de darte mi enhorabuena...felicitarte...y, como no, inundarte de Gracias...Gracias.

  • Ajustat títol[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 23-11-2007 | Valoració: 10

    que fa joc amb el quadre del crit.
    "Víctima de l'onatge,
    Desapareix
    L'escuma",
    ferotge realitat no només metafòrica.
    De les més grans pèrdues (l'àngel, potser) els millors guanys (el poema, la poesia, sens dubte).
    M'ha agradat el poema, encara que crec (manies meves, ja ho sé) que amb una mètrica menys retallada guanyaria molt.
    Felicitats i ens seguim llegint.

    Antoni

  • Kafkià[Ofensiu]
    Naiade | 23-11-2007 | Valoració: 10

    Segur que trobaràs l'àngel que t'ha abandonat, no deixis de lluitar entre les ones, encara que no les vegis hi són. Desprès de la feblesa, ve el repòs per poder donar a llum la nova energia.
    Romanticisme portat al extrem, genial. M'ha encantat. Titol molt original.

    Una abraçada

  • El títol original seria...[Ofensiu]
    deòmises | 23-11-2007

    Amb Bronze Caic Dempeus, Esdevingut Fadiga, Gastant Hores I Jorns; Kafkiana, La Mort No Oculta Pas Quina Resposta Sap: Tinc Una Vibra Wagneriana, Xuclant-me, Yazzata Zumzejant.

    d.

  • Quin títol tan trist[Ofensiu]
    Gertrudis | 23-11-2007 | Valoració: 10

    per a un poema tan trist.

    Clàudia

  • El títol[Ofensiu]
    Salgado | 23-11-2007 | Valoració: 10

    és esclaridor i, com bé apunta la gypsy, amarg poema ple de malenconia. Continuo llegint-te. Xavier

  • gypsy | 23-11-2007 | Valoració: 10

    i aquesta lucidesa amarga expressada amb claredat i precisió a mi em destorba i m'omple d'emocions antagòniques. Quan et llegeixo, el cert és que no cerco només absorbeixo allò que m'agrada i em penetra endins deixant petja invisible escrita en els mots.

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978