AMB 99 ANYS I ENCARA HO VEURÀS, MARE!

Un relat de: Illadestany
Amb 99 anys i encara ho veuràs, mare!



Molts, moltíssims hem esperat durant tots els nostres anys aquests moments de realitat històrica que estem vivint. Sí, de realitat : de tocar de peus a terra, ara més que mai, tot adonant-nos que no hi ha d’altre camí que el de retornar a ser el que sempre havíem estat, i tornar a ser-ho de ple dret.
Allò que van arrabassar-nos a la força, ara ho recuperarem amb la paraula, amb la reflexió conjunta que estem elaborant entre tots, societat civil i gent del món de la cultura, del periodisme, del dret i de l’economia; polítics i poble, de dretes i d’esquerres, però tots amb quelcom de molt clar: No som nens petits, ens cal l’emancipació urgent.
No volem llegar als nostres fills cent anys més de ser un país subordinat. No volem ser una dona maltractada, violada, enganyada, expoliada i a qui se li tanca la boca i se li talla la llengua amb la força del mascle dominant, incult i prepotent.
Els avis i vosaltres ens heu transmès sempre un pregon amor a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres muntanyes, a la nostra llibertat, tres-cents anys perduda.
Hem lluitat, hem esperat, hem desesperat, hem estimat la nostra terra, hem odiat els ultratges, els menyspreus, les trampes, els paranys, la servitud del vell vençut.
“Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut”, com va dir el nostre gran poeta, hem mirat i mirem aquesta terra, i ara, a la fi, podem dir plegats: “ ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
D’aquí uns mesos faràs cent anys, mare. Estem elaborant, a través de les entrevistes que t’anem fent entre tots, un llibre per a recollir una petita síntesi del que és la teva història. Dues guerres mundials, insòlites transformacions socials, culturals, científiques, tecnològiques, la nostra República, la nostra guerra, les moltes carreres que vas estudiar, els molts fills i néts i besnéts que has tingut,… Un segle d’història que, amb el fil de la teva, volem recollir entre tots i fer-te’n present el dia del teu centenari.
Sempre has seguit les notícies, i en recordes encara els noms, els detalls, els articles de fons, ( ets realment un fenomen de la natura, mare).
Però ara, des des de l’11 de setembre d’enguany, les segueixes amb una nova mirada, amb una nova il.lusió: se’t trasllueix als ulls i a les paraules. El pare ja no ho veurà, mare, i tots nosaltres temíem no veure-ho tampoc. Però ara, vés per on, la gent del carrer estem despertant del llarg son del dominat, i alcem l’esguard, i alcem la veu, ferma i clara, per a dir el que volem: ser qui som, res més, i ser-ho de ple dret, és clar.
El pare ja no ho veurà, mare, però tu… qui sap. De moment, ja ho estàs veient. Gaudeix-ne, mare, perquè quan marxis hauràs viscut, si més no, l’inici del camí de la nostra llibertat.

Comentaris

  • Entranyable[Ofensiu]
    brins | 24-01-2013 | Valoració: 10

    Quin relat tan bell, illadestany! Desprèn un amor immens vers la nostra terra i les seves arrels.

    Són moltes les raons per les quals m'ha emocionat, però vull que sàpigues que n'hi ha una que preval per damunt de totes les altres: l'estimació que sents per la teva mare!!! Tots els teus pensaments giren al voltant de la seva presència, i això és admirable.

    Tant de bo jo també pogués tenir-la al meu costat; la vaig perdre quan tenia noranta-cinc anys i encara l'enyoro comel primer dia. Desitjo de tot cor que la teva et pugui fer companyia durant molts anys.

    Una abraçada,

    Pilar

  • catalunya triomfant[Ofensiu]
    ales de foc | 14-10-2012 | Valoració: 10

    tornarà a ser rica i plena!! i tant que sí,
    I segur que la teva mare ho veurà, o si més no, haurà vist en primera persona l'inici de la nova llibertat.
    gràcies pel teu comentari una abraçada literària.

  • entrenyable...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-10-2012 | Valoració: 10

    aquesta il.lusió d'una persona que ha viscut tant i tantes coses, una il.lusió que compartim homes i dones catalanes de totes les edats... tant de bo ho poguem viure tots plegats !!!

    gràcies illa pel teu amable comentari als meus remors de sentiments i Endavant Catalunya !!!

    abraçades, i bon bany al mar !
    joan

  • I tant que ho veurà![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-10-2012 | Valoració: 10

    I tant que ho veurà, senyora d'Estany! Si tots tenim la força i les conviccions clares com les té la seva filla, no espreocupi. L'edat no serà un impediment per a veure allò que tant anhelem. Només és qüestió que diguem sí, que comencem el proper novembre a posar els punts sobre les is, a votar qui té les coses clares i a deixar-nos de tonteries. Amb gent ferma de la terra ferma arribarem molt lluny i amb menys temps del que ens pensem. No es preocupi senyora d'Estany, l'Europa del segle XXI no pot girar l'esquena a la realitat democràtica. I l'Espanya moderna, tampoc. Dos i dos fan quatre, no tres i mig. Una abraçada per a vostè i una altra per sa filla.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli