Amagant les paraules

Passes i rialles
que vénen de baix
s'enfilen per l'escala:
s'haurà d'afanyar.

Ho tapa tot amb el llençol,
es treu les ulleres,
tanca el llum
i els seus pares entren.

De la llibreta,
l'espiral,
se li clava a l'estómac.
Li fa mal
però no plora.

La mare entra
a la fosca habitació
"Ell dorm" - pensa.
Ella li fa un petó.
"Que dormis bé, petitó"

I les passes s'allunyen
i es desfà del dolor.
Si no tingués per vocació
ser pianista (i escriptor)
es guanyaria bé la vida
com a actor.