Alzheimer

(Dedicat a aquelles persones que pateixen algun tipus de demència senil degenerativa)



Són factures d'un cos ja massa vell
esperant tornar a engegar el cervell.
Immòbil des de ja fa moltes hores,
asseguda a la cadira de rodes.


Ensopega paraules apagades
d'un problema explicat massa vegades.
Barreja de dolor i de fantasia,
malenconiosa trista poesia!


I crida despertant la maquinària,
tancat circuit de base alimentària.
Una veu afònica i un gest perdut
enyora un vell record que algú s'ha endut.


Cercant sense llum en la negra nit,
indefens ocellet ple de neguit,
veu unes papallones de colors:
volen entre flors de moltes olors.


Dibuixa desdibuixant el que sent;
és gran embolic en la seva ment.
I qualsevol cosa li pot fer nosa.
Després es calma i per fi reposa.


Observa també visions de fantasmes;
els mana foragitar a les flames.
De la llàgrima al riure al moment,
però en l'esperit, un trist sentiment.


Però en la seva mirada vidriosa
puc distingir encara alguna cosa
i encara que no és manté en peu
reconec la seva ànima dins seu.



I la meva cara ja no li sona,
però sé que és la mateixa persona.
M'estima igual que sempre m'ha estimat
i per això vull estar al seu costat.


Jo desitjo agafar-la de les mans
per emportar-la al món dels que estem sans,
però ja no res serà com abans.
És el temps que passa i tots som humans.


Va fer moltes coses pensant en mi
perquè jo pogués fer el meu camí.
Mai no podré tornar aquest favor,
però puc pagar amb el meu amor.


Blai Vilalta