Alzheimer

Un relat de: blaiv74

(Dedicat a aquelles persones que pateixen algun tipus de demència senil degenerativa)



Són factures d'un cos ja massa vell
esperant tornar a engegar el cervell.
Immòbil des de ja fa moltes hores,
asseguda a la cadira de rodes.


Ensopega paraules apagades
d'un problema explicat massa vegades.
Barreja de dolor i de fantasia,
malenconiosa trista poesia!


I crida despertant la maquinària,
tancat circuit de base alimentària.
Una veu afònica i un gest perdut
enyora un vell record que algú s'ha endut.


Cercant sense llum en la negra nit,
indefens ocellet ple de neguit,
veu unes papallones de colors:
volen entre flors de moltes olors.


Dibuixa desdibuixant el que sent;
és gran embolic en la seva ment.
I qualsevol cosa li pot fer nosa.
Després es calma i per fi reposa.


Observa també visions de fantasmes;
els mana foragitar a les flames.
De la llàgrima al riure al moment,
però en l'esperit, un trist sentiment.


Però en la seva mirada vidriosa
puc distingir encara alguna cosa
i encara que no és manté en peu
reconec la seva ànima dins seu.



I la meva cara ja no li sona,
però sé que és la mateixa persona.
M'estima igual que sempre m'ha estimat
i per això vull estar al seu costat.


Jo desitjo agafar-la de les mans
per emportar-la al món dels que estem sans,
però ja no res serà com abans.
És el temps que passa i tots som humans.


Va fer moltes coses pensant en mi
perquè jo pogués fer el meu camí.
Mai no podré tornar aquest favor,
però puc pagar amb el meu amor.


Blai Vilalta

Comentaris

  • Ferides de guerra[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-12-2007 | Valoració: 10

    Efectivament, el cos ens passa factura pel temps de serveis prestats... i de vegades és molt alt!
    La vida ens va deixant petites ferides: algunes continuen fent mal temps després de la lluita, d'altres cicatritzen i són tot just records llunyans.
    Però perdre la guerra és caure i no tornar-se a aixecar, quedar estès en el camp de batalla, indefens, depenent dels altres , contemplant visions i parlant amb els fantasmes, mentre el temps passa, continua passant...

    Un altre poema ple de sensibilitat, d'humanitat, d'estima. Ben expressat el sentiment, el procés de pèrdua, resulta molt expressiu.

    Avui t'envio una abraçada forta, que fa molt de vent per aquí i vull que t'arribi sencera,
    Unaquimera

  • aquest...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 19-09-2007 | Valoració: 10

    no el podia passar...m'has arribat al cor i em sembla que el teu, és molt gran, donat la grandesa de les teves paraules, vers a la malatia d'alzheimer.
    Jo, entre d'altres coses a la vida, faig voluntariat i estic en una associació de malalts d'alzheimer, fent tallers de memòria.
    Molt bé noi, em sembla que tens una gran sensibilitat davant els diferents problemes socials. Segeuix així. 1abraçada. ESPIRAL.

  • tema esgarrifós[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 13-09-2007 | Valoració: 10

    Bonic poema sobre un tema esgarrifós, llegint-lo he recordat el que varem passar els d'arres anys de la vida de la meva mare i la seva malaltia, el teu poema m'ha deixat trinxat!!! Et seguiré llegint
    J. Lluis Cusidó

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de blaiv74

blaiv74

33 Relats

62 Comentaris

33293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Hola, em dic Blai i sóc de Rubí ( Barcelona) i m'agrada escriure històries entretingudes. Participo en diversos concursos on he aconseguit alguns premis. A part he estat durant quatre anys president d'una agrupació poètica ( A.R.C.A.) de la meva ciutat . I col·laboro en algunes revistes de caire local.