Altre cop als teus braços

Un relat de: Gueta

Estava davant l'ordinador, eren altes hores de la nit, però ella estava totalment desvetllada. No sabia ben bé què hi feia allà palplantada, què hi esperava trobar. El seu pare sempre li preguntava com podia passar-se tanta estona parlant pel messenger amb gent que acabava de veure feia poc en persona. Ella també s'ho preguntava tot sovint. Preferia clarament parlar amb una persona cara a cara, però la reconfortaven les paraules que poc a poc anaven apareixent com per art de màgia en aquella pantalla il·luminada a mesura que ella passejava els dits per les tecles. Eren tan elegants, totes negres, simètricament distribuïdes amb símbols perfectament perfilats d'un color blanc que els feia destacar encara més. La seva música la tranquil·litzava i a la vegada la inquietava, ja que era una persona molt nerviosa, escrivia ràpida i entretalladament, no ho podia evitar, intentar escriure amb lentitud la feia posar encara més nerviosa. De sobte un so agut la sobresalta, algú li ha parlat al mini xat del gmail. Sempre igual, pensa ella, quan menys t'ho esperes... pim. Es torna a perdre en el seus pensaments, amb una cançó de Nirvana sonant de fons. No sap què diu la lletra però ella se l'imagina, una cançó sense paraules, simplement sentiments i sensacions recorrent-la. Cada nota es clava dins el seu pit i s'escampa pel seu cos. Aleshores la cançó canvia, coses del reproductor configurat en aleatori, i sona <>. La reconeix de seguida: el teclat, les guitarres... són inconfusibles. La tristesa s'apodera d'ella. Baixa la vista, els seus ulls romanen observant l'estoreta del ratolí que curiosament està capgirada i hi llegeix uoporduuaC, en una altra situació això li hagués produït ni que fos un lleu somriure, ara no, no podia. Intentava pensar en coses alegres, en el que havia fet durant el dia, que per cert havia estat molt interessant i ple d'emocions, però res, no podia deixar de sentir la cançó.

<>, ell l'apretava fort, la besava lleugerament i al separar-se els seus llavis s'atansava a l'orella d'ella i li xiuxiuejava dolçament: amor. Ella s'entendria per dins i a la vegada s'aguantava el riure, perquè els sentiments sovint es presenten barrejats. Justament en aquell moment estaven fent l'amor. A ella li va semblar una paradoxa. Les figures retòriques sovint li fan gràcia, de vegades una diversió exagerada i difícil de controlar. Poca gent entenia les seves justificacions i molts cops es sentien ofesos per les riallades, esmorteïdes per les seves mans en un intent de sufocar-les , que li provocaven. Però aquest cop només va esbossar un somriure. L'estimava, l'estimava de debò.

< Y alimentar tu boca,
Hay veces que el dolor, duerme en una canción,
Y sé que moriré de amor decadente,
Lúgubres besos ¡Quémate en mí!.>>
S'acaba la cançó. Tanca els ulls, sospira exhalant l'aire lentament. Una part del dolor surt del seu interior -s'està buidant per dins-. Fins que torna, amb molt d'esforç, a alenar. A mesura que l'aire li arriba als pulmons la pena l'embolcalla. Altre cop torna a ser als seus braços.

Comentaris

  • com que veig q no l'has eliminat encara[Ofensiu]
    Jubal | 23-12-2008

    t'animaria a q no l'eliminessis. Aquí he llegit coses molt més personals i explícites q el teu text i no passa res, xq la majoria dels lectors q puguis tenir no saben ni qui ets, per tant, de què t'hauries d'amagar? de tenir emocions q tots algun cop a la vida hem tingut i/o tindrem?

    jo t'animo no només a q no l'esborris sinó a que hi facis un comentari explicant tot el q ens vas explicar pel mail i q segueixis escrivint i públicant, ja no pels altres sinó per tu mateixa. I deixa'm dir-te el q em va dir a mi una profe de literatura: la millor literatura és la q surt dels sentiments i, dins aquesta, la millor és la que surt dels sentiments dits dolents.

    Vinga, petons! I no la lieu gaire, okupes!
    ;)

  • Olguetaaa ^^[Ofensiu]
    Quartcreixent | 11-12-2008

    què t'havies quedat amb l'intriga ehh?
    Doncs la primera, no me'n vaig recordar de dir-t'ho, m'agrada qué escolti Nirvana la prota ^^ per molt q el Kurt fos un drogat, són cançons que ja per el seu rinme són...nosé, és nirvana, perq ens entenguem, lo menys Nirvana és lo més famós q té " smells teen spirit" ( q per cert la va escriure en Kurty per una novia seva.)

    La segona, en el fons no creia q te'n havessis oblidat d'escriure el títol de la cancçó o un fragment, m'agradava qué quedés clar( encara q no fos aquesta l'intenció de l'AUTORA xD) el fet q es personal, és una cançó especial per a tu, i aixó fa q sigui només per a tu...
    Però aixó no és així xD pel q veig no et feia res compartir-la, i el relat em segueix agradant, però sincerament no tant xD El fet d q sigui aquesta cançó, i a més q la conegui el lector per a mi fa, q a part d què el relat passa de melancòlic a...un pél més eròtic xD i a més ja no té aquest toc personal teu....

    ( ara és quan l'autora es caga en tot xk la seva lectora més fiel- i més burra- no ha entés rés de què ella expressava) jejeje ^^

    Bé, espero q aixó no fustri les teves dots narratives. ^^

    P.D: LA PROFE DE LITE QUÉ S'HAVIA FOTUT AVUI??? O_O
    fins demà guitarrista!!! ^^

  • Olgaaa !! ^^[Ofensiu]
    Quartcreixent | 10-12-2008

    Eiii !!!

    Mola, mola !! mola molt ^^ és trist, però com diu l'Adri " No és que sempre estigui trist, es qué quan estic trist, escric" i espero qué en el teu cas no fós res més greu..!!

    Oblidar els amors sempre és xungo..
    Però em mola la teva manera d'esciure, només el fet de descriure una cosa com la pantalla del ordinador..una coseta tan artificial i l'has fet semblar un detall tant ,...no se com dir-ho...com aquelles pulseres què tens que t'ha regalat algú i és només una pulsera, però per a tu és especial en el moment què la mires..

    Bé, estic filosòfica..jeje.
    Per cert..no ens coneixem desde fa massa, però precisament detalls com aquests crec que són purament teus ^^


    Escriu més Olgueta! qué se't dóna genial ^^
    Isolda ( ja sabies qui era? jeje)

  • guetaaa!!![Ofensiu]
    Jubal | 09-12-2008 | Valoració: 10

    saps? m'has deixat sorprès amb aquest relat, molt sorprès i ara no sé què dir.
    Sé perfectament que aquesta tercera persona que utilitzes en realitat ets tu, però desconec si aquest text que ens dius q són records, són records de fa molt temps o no.
    En tot cas, tampoc et pensis que ningú gaudirà del teu dolor com poses a la introducció, vull dir... llegir d'algú q pateix, encara q no el coneixessim, tota persona amb certs sentiments patiria i coneixent-te encara més. Es pot gaudir literàriament del dolor perquè, com tu dius, s'escriu millor quan s'està trist i/o dolgut, però en el fons som humans i, a mi concretament, m'has deixat una mica "xof" amb aquest text. Sobretot perquè no he acabat d'entendre'l al final, com si tu estiguessis en un embolic i volguessis d'algun mode q el lector també s'emboliqués. O m'he liat i estic dient xorrades?

    En fi, encantat de fer-te el teu primer comentari a RC i segueix escrivint. Ens veiem dijous maca.

    ptons

    Júbal

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Gueta

1 Relats

4 Comentaris

855 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor