Altes capacitats

Un relat de: Frèdia

En Tadeu va aprendre a parlar ben aviat i tan bon punt ho va fer ja no va callar. Va preguntar fins a assegurar-se que als pares se’ls havien esgotat les respostes. Va créixer emmagatzemant informació en una memòria que semblava tenir un il·limitat nombre de megabytes, i la processava tan de pressa que només el buscador de Google podia competir amb ell. L’afany de sapiència el portava a fer experiments. Les mascotes que van caure a les seves mans li van servir per fer tota mena d’estudis de química i d’anatomia patològica. No li tremolava el pols si les havia d’enverinar o les havia d’obrir en canal, i a falta d’instrumental adequat feia servir un ganivet ben esmolat.

Va ser a l’època de les pràctiques pseudomèdiques que en Tadeu pare va dir prou. Aquell esguerro no podia ser pas fill seu. De sobte, li retornà l’antiga ombra de la infidelitat de la dona amb el farmacèutic de la cantonada. De res li va servir a ella jurar que era innocent, perquè va fotre el camp com ànima a qui empaita el diable.

La mare va ser al costat del noi quan es va doctorar en química, en biologia i en medicina. Va assistir, amb horroritzada paciència, a la dissecció de cadàvers que no preguntava d’on provenien. El noi els trinxava amb deler i desava un record de cadascun dels finats. No era gens estrany trobar vísceres al congelador, o pots amb llengües, ulls, dits... conservats en formol al rebost. Fins que un dia va arribar a la mateixa conclusió que en Tadeu pare: aquell monstre no podia ser fill seu i calia desfer-se’n. I li va sortir tot de manera natural: el somnífer al suc de taronja del matí, el noi endormiscat a la banyera, el ganivet ben esmolat per seccionar-li les venes. Ella va contemplar com l’aigua es tenyia de roig intens. Fins que no va assegurar-se que el fill era ben mort, no va respirar alleujada, creguda que el malson s’havia acabat. Però no era pas cert. No havia tingut en compte que en desfer-se del fill mai no ho podria fer del remordiment.

Comentaris

  • Carai,[Ofensiu]
    Lavínia | 05-05-2012

    Frèdia, un conte dur, però molt ben narrat i amb el clímax a l'última frase.
    Perfecte!

  • El tall del ganivet[Ofensiu]
    franz appa | 28-04-2012

    En tot just tres paràgrafs es descriu tota una vida, una vida inquietant en la seva aparent amoralitat, i les reaccions dels desconcertats, trasbalsats, sobrepassats progenitors, que inclouen el truculent desenllaç.
    Potser té raó l'allan al seu comentari -difícil que no la tinguin, les seves intuïcions-, i hi ha aspectes de la vida, altes capacitats, que es transmeten més enllà de l'habitual canal de transmissió genètica. Aquí hi hauria el debat, de fet, entre els que és congènit i el que és producte de l'educació.
    S'ha de dir que, sigui quina sigui la forma en què es generà el mostre, la forma amb què un dels seus progenitors hi posi remei s'ha de dir que és força expeditiva... però no definitiva, com molt bé s'apunta en una sola, de nou sintètica i certera, frase final, que talla el relat com el cop d'un ganivet ben esmolat.
    salutacions,
    franz

  • Sincerament t'he de dir...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012 | Valoració: 10


    ...que trobo tan encertat el comentari que et fa l’allan lee, que m’hi uneixo.
    No t’ho podria expressar millor!
    Molt ben tramat.
    Una abraçada i feliç dia de Sant Jordi.

    Gemma

  • Quina gana![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Caram, quina gana m'has fet venir! Ara mateix aniré a la nevera, a veure què trobo. Aniré en compte en no confondre les olives amb uns ulls verds. Mengi el que mengi, hauré de reconèixer la teva capacitat literària. He gaudit com un babau llegint-te, admirant la capacitat de concreció, la perfecció del llenguatge i la brutalitat de tot plegat. És una brutalitat magnífica! Una abraçada.

    Aleix

  • Marca Frèdia[Ofensiu]
    Josep Casals | 21-04-2012

    Un relat marca Frèdia està escrit amb una tècnica que frega la perfecció i desenvolupa un història original, al límit de la versemblança. Perquè no és usual veure mares que matin els fills ¿no?
    Intentant trobar una crítica (constructiva) que fer-li, potser l'expressió "fotre el camp" és excessivament col•loquial en relació al nivell narratiu del conjunt. Millor un simple "va fugir", per exemple. I al final no em queda clar si parla del remordiment per haver matat el fill o per haver-lo engendrat en companyia del farmacèutic de la cantonada. Si fos el segon cas, crec que on diu "en desfer-se" hauria de dir "malgrat desfer-se".

  • Una capacitat negativa[Ofensiu]
    Materile | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Caram amb el noi i la mare!!! Quins desitjos més sàdics! ës horrorós veure que dins nostre covem sentiments inhumans, capaços de fer-nos recrear en el patiment, la sang, el dolor...
    És un relat molt ben tramat amb la seva part de suspens que fins al final no saps què passarà. Molt bé!
    Una abraçada,
    Materile

  • La llavor del mal.[Ofensiu]
    allan lee | 20-04-2012

    D'on provenia? Es tramet, o senzillament és un verí que tots duem i que dorm, i que algunes vegades s'encén i no podem saber per quina causa? Davant d'aquest dolor intens que causa tenir un monstre de fill, tan sols es pot optar per marxar...o bé anar a l'altre extrem? Posats davant de tal horror, restar impassible és impossible.
    El mal genera el mal? Sempre he cregut que sí, que navega en diferents persones, que es trasllada però no s'elimina. Pren altres formes, com en el teu relat tenebrós. Felicitats! Crec que és molt bo.

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Frèdia

Frèdia

54 Relats

634 Comentaris

70601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
No sóc pessimista, sóc trist. No m’indigno, perquè la indignació és per als forts; no em resigno perquè la resignació és per als nobles; no callo, perquè el silenci és per als grans. I jo no sóc ni fort, ni noble, ni gran. Pateixo i somio. (Fernando Pessoa)

Imagino històries contínuament i, de tant en tant, les escric. (Mercè Bagaria)

El meu correu és: fredia@hotmail.es

El meu blog: La vida breu