Alternatives

S’ha acabat la funció. Una nit més d’èxit: els llargs aplaudiments del públic així ho corroboren. Sobretot quan surt ella a saludar i tothom es posa dempeus. Llavors sembla que el teatre estigui a punt d’enfonsar-se de tanta cridòria. Ella és la diva, la dona que ha sabut interpretar el seu personatge de forma exquisida. Els seus ulls brillen d’emoció, d’agraïment. Reparteix petons per a tothom, una vegada i una altra. Quan finalment es retira i es tanca en la intimitat del seu camerino li torna a entrar aquell recargolament a l’estómac que la visita darrerament cada cop que sap que ha de tornar a casa. Allà, el paper que ha de fer és infinitament més difícil que el que interpreta cada nit al teatre. A casa s’hi troba “Ningú”. Perquè ningú no l’espera. Enrere va deixar dues relacions que no van fructificar. Enrere va deixar la possibilitat de ser mare; mai no va trobar el moment de ser-ho. Ho va deixar tot per esdevenir una actriu de primera magnitud. Una decisió que, a la seva edat madura, la comença a alterar.
La Giovanna sap que ha d’afrontar aquesta etapa vital de la millor manera possible. És per això mateix que ben aviat rebrà la comanda que va fer per internet. Una comanda que es traduirà en una caixa de cartró on les peces de l’interior seran desplegades per acabar agafant cos. Un cos, dos cossos, tres cossos… de plàstic que l’esperaran, impassibles, somrients, asseguts al sofà. Uns personatges fets a mida, amb multitud d’usos. Tants com l’esperit imaginatiu i creatiu de la diva li ho permetin.