ALTER EGO

L’espill del lavabo reflexa el teu rostre castigat per mil cabòries. Mires el teu reflex i encetes la coreografia de cada matí. Treus la llengua forçant una ganyota ridícula i, al mateix temps, observes com les canes proliferen en la teva cabellera cada cop menys poblada; per comprovar-ho, fas un gest maquinal amb les mans, com si amb el tacte poguessis recomptar els pèls blancs. Dels cabells fas lliscar la mà fins a la cara i, recorrent amb els dits la seva silueta, confirmes la necessitat d’una bona afaitada. Sorprès comproves com la mandra habitual que et produeix aquesta acció quotidiana no es manifesta. Aprofites per fer-ho bé, dedicar més temps del normal a que la teva pell facial sembli —com se sol dir— el culet d’un nadó. Amb moviments de brotxa circulars untes de blanc la teva faç pilosa mentre —en realitat no tens cap pressa— et recrees en aquesta acció estimulant. A continuació desplegues la navalla —deus ser de les poques persones, a part dels professionals, que encara les fan servir— i la carregues amb una nova fulla, mirant de no tallar-te. Resolt, et disposes a rasurar les zones delimitades pel sabó que desprèn una agradable fragància i, amb una precisió mil•limètrica, fas lliscar l’eina extraient la substància escumosa. Inesperadament, observes com l’esporgada facial fa aflorar unes clapes inusualment verdes. De mica en mica, un nou aspecte reptilià —escates incloses— substitueix la teva antiga pell. Lluny de l’astorament segueixes amb el procés, encuriosit, fins i tot engrescat. I, nerviós, acabes d’arrencar amb dits i ungles la capa sobrera corresponent a la vella fesomia. El darrer gest —que s’emporta d’un sol cop, com si es tractés d’una màscara, l’últim vestigi de tu mateix--- et transporta, instantàniament, dècades enrere quan, embadalit davant la televisió, comprovaves la malícia d’uns llangardaixos alienígenes. De sobte, sense avisar, una llàgrima indolent regalima pel teu semblant escatós. Llavors, conscient d’una existència impossible, aproximes hàbilment la fulla de la navalla al canell i, sense més preàmbuls, et suïcides.