Als núvols

Un relat de: Alex Roa
Cada cop, núvols, sou més foscos;
cada cop, núvols, més alts.
Núvols, que de somnis us teixíreu;
ombrívols, de racons us heu farcit,
i de tenebra, i de glaç.

Descalç, volia des d'un cim estendre'ls,
com qui robes tendres desa sobre un fil.
No sabia que, desant-los suaus, ja queien.
No sabia res, ni tan sols de què eren fills.

I eren fills de la ignorància ingènua;
ingenuïtat que, pàlida, em coneix.
Jo he robat, en nits de lluna i venes,
tota ingenuïtat als sentiments.

Però és per mi. Per mi, i pels meus somnis.
Per un, potser, trocet de dolça inspiració.
És per mi, deia, que desfaig versos,
descosint de tres en tres cada tresor.

I... Ai! Com cauen, núvols, elles;
les gotes que us ompliren tant de temps...
Com cauen, i guaiteu, com cremen
sobre el glaç que tantes nits em feia gel.

I... Dimonis!... Qui en l'ahir ho diria?
Qui, dels que no han perdut tot el seny?
Qui juraria móns que anaven, i venien...
Qui em diria que versar
i viure,
sentir i escriure
no podia! No podia ser el mateix.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    CeciliaBM | 20-11-2016 | Valoració: 7

    M'ha enamorat el ritme!

  • Està bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-11-2016 | Valoració: 8

    Trobo que com a història no li he entès molt el significat, però la forma i la "melodia" del text fan pensar.

    Sembla que diu que hi ha núvols a l'espai, més enllà d'on ens podem imaginar, i que plou en altres planetes (ha de ser així si hi ha vida).

    Et diria que saps donar un toc interessant als relats, però que hi posis més moralia, si puc opinar.

    Ens veiem, Alex Roa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: