Cercador


Llista categories

Alors, c'est vrai, tu t'en vas.

Un relat de: Toni Arencón Arias

Aquest era jo, ahir, avui, ara....
Era jo, sóc jo, dispers entre la sorra,
fos entre la boira, humiliat,
buscant un refugi permanent,
o una sendera, o un port d'ancoratge, perdut
entre les arrels del passat i el rebrot futur.

El dia flueix com un mantell d'estels, veig
en els teus ulls un immens sofriment.
La tristesa entre les pedres blanques.
El no-res del comportament incomprensible.

He vessat llàgrimes en escriure aquestes paraules
És com si algú apagués la llum del cel
i xuclés les aigües del nostre mar etern.

Alors c'est vrai, tu t'en vas.
Still. Callada. Sense una paraula.
Sans un mot de plus. Without a word.
Sosego. Tawel. Ddweud dim byd.
Silenzio. Senza dire nulla.
Sense un comiat. A10.
Sense una paraula de més.
Alors, c'est vrai. Avui
tu te'n vas. Llavors, és cert.

Comentaris

Afegir comentari
  • alors...[Ofensiu]
    toteamat | 30-03-2010

    Nôcnera: primer de tot, gràcies per el teu comentari al meu relat. Com ja he afegit al darrere, has posat una mica més de sol al dia. Gràcies. He buscat els teus relats i he triat aquest poema per fer un comentari,
    M'entusiasmen els darrers versos. La sonoritat que has aconseguit, transmet languidesa i melangia. Més enllà de les paraules i els idiomes, (com ens agradaria als poetes fugir de les paraules!, i com sabem que ni pilotant tots els idiomes del mon ens bastaria!)
    Potser amb les imatges...un podria, un s'hi acosta... i amb la sonoritat, i trencant els significats per afegir nous ritmes...
    Tu ho fas en aquest poema, un ensuma la pèrdua més enllà del que està escrit. M'agrada.
    Veig que ets pintor... quina sort tenir encara més colors.
    Ens veiem. Salut,

    Montse

  • Un bell poema de comiat[Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-03-2010 | Valoració: 10

    El desengany és després abatiment i sembla que per damunt de tot vol acceptar el comiat. És un poema d'una tristesa que no aclapara però si que aconsegueix sentir empatia amb la persona que busca amb una mena de desesperació totes les maneres possibles de dir adéu a la seva estimada per no acabar mai, per no acceptar la pèrdua.

    I s'acaben els comiats i ...

    Alors, c'est vrai. Avui
    tu te'n vas. Llavors, és cert.

    Però queda en aquest comiat , un Llavors... que diu dins seu , no pot ser , no pot ser ...

    La pèrdua d'una persona estima és una ferida que costa de cicatritzar i sempre , sempre queda en algun raconet del nostre cor, però ja no fa tant de mal.

    Felicitats Toni, per tot, el quadre és preciós, quina sort poder expressar els sentiments amb la ploma i els pinzells.

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Afegint...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 04-03-2010


    pintura inspiradora / inspirada:



    "Tu t'en vas"
    Aquarel·la 59x62cm.

    Autor: Jo mateix :)

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >