Allò

Un relat de: Marina Prat Tapiz
Fa dies que penso què és allò que tan m’agrada de tu?
Allò que no saps descriure amb cap més paraula que aquesta: allò.
Allò que et fa tremolar que et fa sentir viva, aquella sensació de levitar a res, a dos mil·límetres del terra però que ho fa tot més lleuger, menys xafogós.
La pluja no és tant freda, i hi fa més sol a la ciutat.
Últimament posen bona música al fil musical del metro i fins i tot de les botigues.
Em passa allò, amb tu. La sensació de que tot va bé.
I et miro, i em dic... uf... és la noia més interessant que he conegut mai.

I ara, que et penso tant, que t’enyoro, ara que els meus sospirs porten dièresi.
Ara t’imagino, ens imagino a la teva habitació, jo encara fent mandres perquè em vesteixo més de pressa i et miro des del llit, i tu estàs dreta, davant meu buscant no sé què a l’escriptori. I de sobte et gires, em mires,i em dius: -Amor... has vist el meu mòbil? I somric, i penso que ets un cas.
Però et miro, i darrere d’aquesta despistada que sempre va de tard, si rasques una mica, si llegeixes entre línies, me’n adono de que tinc davant meu algú que no para d’estimar, algú que vol canviar el món, algú, que per més que passi el temps no perd la fe en la vida, en l’amor i en les persones. I trobo que conservar això, és tant difícil i tan pur...
M’encanta com ets. Molt. Moltíssim. I tinc ganes de descobrir-te una mica més dia a dia, pas a pas, de costat.
Estimant-nos de la única manera que ho sabem fer: amb el cor a la mà, amb gats que semblen tigres i com mai ho havia fet abans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Prat Tapiz

Marina Prat Tapiz

14 Relats

20 Comentaris

18856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.
Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.

Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.