Allò que la pluja s'endugué

Perdona'm, perdona que ahir no et truqués com et vaig dir, teníem que fer plans, parlar de les vacances a Empúries, del Ferran, dels papas, de ton germà,... Teníem que parlar de tantes coses, però sento no haver-te trucat, és que quan ell em va dir que volia quedar amb mi per parlar, que la cosa ara anava en serio i que ens trobéssim a casa seva. Doncs vaig pensar que no feia falta avisar-te, que desprès de l'examen algú et portaria a casa i no series tant irresponsable de agafar la moto cansada com anaves i amb la pluja que queia. Clar, que no vaig pensar que poder la irresponsable era jo al no trucar-te, perquè no vaig pensar que tu estaries amoïnada pel fet que et vaig prometre venir-te a buscar i et vaig fer jurar que trigués el que trigués, m'esperessis i no agafessis la moto, ja que estaries molt cansada perquè no havies dormit la nit anterior estudiant per l'examen. Al final la vas agafar...
Aquest matí al despertar-me en el seu llit, li he preguntat que feia despert.
- Elisenda, la Elisabeth va estar trucant ahir a la nit.
- Deu estar enfadada amb mi, li vaig prometre que l'aniria a buscar i no l'ha vaig avisar que estaria amb tu, espero que no hagi agafat la moto.
- No la truquis, no te'l agafarà, dutxa't, ens anem a casa teva.
Doncs va ser quan vaig veure que havia passat alguna cosa, al preguntar-li em va explicar el teu accident... Com vas agafar la moto?? No em puc parar de culpar el fet que la agafessis, va ser culpa meva et tenia que haver avisat, així no la haguessis agafat i no hagués passat res. Sento no haver-te trucat.
Per acabar deixe'm dir-te una última cosa de cosina a cosina: t'estimo i t'estic molt agraïda per tot el que has fet per mi.
I recorda... el nostre cor està firmat amb la mateixa sang.