Allibera't!

T'obsessiones per una cosa, per una persona, per tot, per res... Per què? Què et passa? Eres suficient per a viure alegre i content!
Fuig d'això abstracte que t'engabia... Sí, abstracte! Tot és un muntatge al teu cap que tu, solament tu, has anat fabricant... Ombres negres, forats obscurs, obstacles difícils... No t'ho creus, no t'ho vols creure, però tot ho has inventat tu, solament tu.
No tingues por, eixir t'airejarà! T'agradarà sentir-te lliure, sense dependre de res ni de ningú... Sols tens una vida, intensa i curta. Aprofita-la! Viu-la! Sent-la! És teua, per què deixes que te la furten? Creus que això forma part de la teua vida, que és indispensable! No... Ja t'ho dic jo, directament, sense indirectes que no captes.
Viu! No et deixes matar... Estàs morint poc a poc. El temps passa, segueixes lligat a ell, a ella, a això, a tot, a res...
M'entristeix veure com passes el temps penedint-te del que et passa, penedint-te del que no et passa... I mentrestant? Hores, dies, setmanes, mesos... No hi poses remei! Segueixes enfonsat i lligat a la mateixa història que, poc a poc, està acabant amb tu, amb el teu temps, amb la teua vida...