Cercador
Alliberadora paraula!
Un relat de: Prometeu- Compartir:
La llibertat que trobes
En la tinta i el paper,
En un públic atent,
Una pantalla potser,
No és comparable, penso, a res més.
Donar forma, sense norma,
A allò que no es pot dibuixar;
Aquesta és la nostra utopia,
Crear el que un vulgui, lliure,
ahir, avui i demà.
I fer-ho igual que somio;
En la llengua en què dic “Jo sóc”,
Prohibida, permesa, sana o malmesa,
És una cara més d’aquesta fortalesa,
De paraules, sentiments, versos i tendresa,
Que és el cor de la llibertat.
En la tinta i el paper,
En un públic atent,
Una pantalla potser,
No és comparable, penso, a res més.
Donar forma, sense norma,
A allò que no es pot dibuixar;
Aquesta és la nostra utopia,
Crear el que un vulgui, lliure,
ahir, avui i demà.
I fer-ho igual que somio;
En la llengua en què dic “Jo sóc”,
Prohibida, permesa, sana o malmesa,
És una cara més d’aquesta fortalesa,
De paraules, sentiments, versos i tendresa,
Que és el cor de la llibertat.
Comentaris
-
Construir i implicar-se.[Ofensiu]Carles Ferran | 18-01-2012
Penso que, bàsicament, la poesia és construir i comunicar. I això no es pot fer sense implicar-s'hi.
-
Les paraules ens alliberen.[Ofensiu]free sound | 16-01-2012 | Valoració: 10
M’agrada el final:
(...de paraules, sentiments, versos i tendresa,
que és el cor de la llibertat.)
Em recorda quelcom:
Ahir, avui i demà!
Endavant.
-
un bonic homenatge a...[Ofensiu]joandemataro | 16-01-2012 | Valoració: 10
la poesia i a la nostra llengua
no deixis d'alliberar paraules !!
una abraçada
joan
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
16 Relats
13 Comentaris
3211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Vaig néixer un dia d'hivern del 93, a l'Esquirol, un poblet d'Osona.Sempre m'ha encantat llegir, però això d'escriure és cosa nova, de fa un parell d'anys. El batxillerat humanístic (o humorístic, com diem) m'ha nodrit de literatura i ànsies d'escriure. Ara mateix estic a Girona, estudiant Llengua i literatura catalanes.
M'encanten els Esquirols (el grup de música, es clar), Ovidi Montllor, i alhora el punk castellà o el heavy metal. Sóc fan de Tolkien, de Patrick Rothfuss, però també de Maragall, d'Oliver, de Carmen Laforet, Màrius Torres...
M'agrada fumar herba, ballar reagge, tocar la guitarra, caminar per la muntanya, dormir sota les estrelles, llegir vora el foc a l'hivern...
Bé, espero que algú gaudeixi dels meus escrits, jo amb els vostres m'ho passo bé quan tinc una estona.
Entre tots hem d'intentar mantenir la producció literària catalana, en aquests temps en què sembla que els llibres hagin passat a ser simple paper.