allan lee, em fas plorar.

Un relat de: Epicuri
La poesia fa poesia!

Plorar no és fàcil, sempre que no siguin llàgrimes de cocodril. Si no llàgrimes produïdes per una ànima viva, que s'alimenta de poemes. La meva filla amb la innocència que tos portem quan "l'ànima és viva" em digué un dia que la tristesa pot ser molt bella! ...i tot el que es compren...és desfà...com la boira!


Ploro la boira freda dels matins de gebrada
ploro l'agulla del blanc d'un temps detingut
ploro el tou de fruitetes de bosc enfarinades
i tot plorant guareixo ferides:

La pell que tremola, el gruix del glaç
que no trenca la pedra. Resta quieta,
al rebot de gel trinxat.

Quan arriba el desgel de les llàgrimes,
la pedra ja neda a la terra del pou :

Ja no fa tan de fred a la sorra.

És l'aigua que brolla de nou.

El sol que la seca, nous matins
bells aires, noves ànsies...


La blanca i etèria boira amunt,
enfilant-se, tornant a alenar
un paisatge d'amor.

qui la fa aquesta poesia?

La boira.

Mercès allan!

http://relatsencatala.cat/relat/boira/1036298

Comentaris

  • Ostres, no volia pas fer-te plorar![Ofensiu]
    allan lee | 20-01-2012

    No era la meva intenció de cap manera:-))
    però el poema m'agrada molt! Estic contenta d'haver-ne sigut inductora. és suggeridor i molt personal. Una abraçada,

    a

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com