Cercador
Allà
Un relat de: Curculla- Compartir:
Deixo petjades en els núvols,
et queixes que els teus peus no les podran seguir.
Els teus trepitgen la terra d'esfera,
la terra real, feta de sorra i pedra,
feta de foc, de plors, de grans enganys.
Demanes ales a un déu inventat,
em demanes com ho faig jo per volar.
No volo, que no, tan sols navego prop del sol,
m'elevo, de vapor, levito cap a l'evasió.
Comentaris
-
profund i misteriós...[Ofensiu]ROSASP | 06-11-2005
M'he sentit molt identificada amb aquest vol eteri i vaporós que descrius. Aquesta evasió, que per cert és el títol del darrer relat que anava a penjar.
Penso que el teu poema té la força de qui vol anar més enllà del que es veu, d'una contínua recerca de fora a dins i de dins a fora...
Una abraçada i fins la propera! -
Realment...[Ofensiu]joudl | 05-11-2005 | Valoració: 9
increible. Ets escriptora? Un petó, David.
